Sota la encara càlida volta sideral de setembre ens mimava puntualíssima la veu avellutada de Mathilde Toussaint, el passat dijous 22 a la Plaça dels Jurats, dins la 16a edició del Girona Jazz Festival (abans Festival de Jazz de Girona).
Sergi Sivent acompanyava a la jove -només 22 anys- cantant de jazz al piano dins un marc de concert doble de petit format. Embolcall subtil de ritmes exquisits de les delicades mans de Ramiro Rosa a la bateria, dedicant intervencions escaients a l’energia i a l’atmosfera creada en cada tema. Un centenar d’assistents amb clares inquietuds culturals i alta sensibilitat observaven en tot moment la posada en escena minimalista. Intimista. Austeritat contrastada amb l’envoltant i aclaparadora veu de la exuberant reunionesa.
Repertori brillant ofert pel trio. De caire espiritual. Confeccionat a l’última hora per la baixa del contrabaixista. Sembla difícil millorar una actuació impecable amb l’addició de les cordes. Augmenta doncs l’expectació per la propera actuació amb la banda completa. Res a veure la seva veu tímida introduint els temes amb el balsàmic desplegament posterior. Amb ocasions de “a cappella” a retenir on ens feia elevar l’ànima, escurçant la distància amb els astres, deixant al públic lliure d’aterrar de nou al seient a conveniència. Balades místiques, elegants, emocionals gairebé insostenibles. Fins i tot hipnotitzadores. D’altres versions amb tocs tribals i interpretacions fresques com el “Feeling Good” de Nina Simone.
S’acomiadava amb dos temes gospel d’una delicadesa absoluta. Així doncs, vam gaudir de quaranta-cinc minuts de delícies com en una perllongada carícia sota la primera pluja de tardor.
Intermezzo a la part baixa del pentagrama: servei del bar exhaurit per alguns refrigeris.
Seguia el show amb l’esperat californià i percussionista de referència Jeff Ballard Trio.
Compartint escenari amb el guitarra Lionel Loueke i el saxofonista Chris Cheek van oferir tota una hora d’original simfonia d’improvitzacions, estil lliure i trencadís de ritmes a dojo. Passejant per tots el colors musicals del més naïf al més sofisticat. A vegades amb emoció distreta, esvaïda entre tres camins que intentaven encreuar-se sense grans coincidències. Això sí, excel·lència a l’execució.
Parlant en pur “jazz”, com va dir el mateix Sr. Ballard, s’acomiadava el trio de la seva darrera actuació de l’actual tour.
El festival continua a Girona i rodalies fins el 30 de setembre.
TEXT: Eva Moya
FOTOS: Anna Pérez