Presentació dolça, delicada i elegant… així iniciava la Jove Big Band de Girona, dirigida per Dani Alonso, la seva actuació al festival Tempo, sota les estrelles, el passat 3 d’agost a Girona. Just en aquell instant feia aparició la fascinant, elèctrica i captivadora gorga d’energia Gunhild Carling; exposant clarament amb el seu vestit blanc d’inquiets serells el destí del nostre emocionant viatge musical vers els anys trenta i quaranta on es palpava tant intensament aquella energia vital.
Inqüestionable màxima entrega a l’escenari i fora d’ell durant un concertàs de dues folgades hores. Amb intermezzi inesperadament variats: curts, directes, anecdòtics, còmics amb imitació dels diferents estils dels més famosos trombonistes americans incloses, de comunicació clara, directe i divertida, mantenint a tot hora un ritme trepidant d’actuació i interpretacions.
El programa oficial la presenta com trombó i veu. És clar que ens els programes oficials no hi ha prou espai per descriure la quantitat d’instruments que va arribar a esprémer d’una sola actuació: trompeta, flautes, harmònica… es devia deixar la “bagpipe” a casa!!! Ballant ella a la vegada que ensenyava a ballar swing a l’agraït públic, sempre atent i fidel al seu lideratge. Cantant i ensenyant a cantar. Una alta transmissió de motivació als assistents sense oblidar que a l’hora dirigia l’orquestra, jugant a dialogar amb cadascun dels músics de la Big Band, demostrant una gran capacitat de concentració executant amb mestria tot el show.
Show amb majúscules, de la mà de projectes tant interessant com el de la Jove Big Band de Girona on joves valents amb gran potencial i solidesa per estar a l’alçada i interactuar amb artistes de volada internacional com aquesta desbordant multiinstrumentista: Summa Cum Laude Madam Carling.
No podia acabar d’una altra manera que amb un colpidor Gran Finale amb Marching band per tota la plaça dels Jurats al més pur estil New Orleans; ajudats pel públic a abandonar l’escenari, excepte la secció rítmica, és clar. Sense deixar en cap moment de demanar la participació dels assistents fins l’últim alè d’energia d’aquest inoblidable passeig per antany.
I no passa res que tractessis de “tu” al rei de Suècia, Senyora-senyorassa Carling, potser seria més adient que ell t’anomenés: “Your Majesty”.
TEXT: Eva Moya
FOTOS: ANNA PÉREZ