Vestit amb un quimono negre i la guitarra a l’esquena. Així va aparèixer a l’escenari del Teatre Municipal de Girona el mallorquí Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) en la première de Pegasus, el seu tercer disc en solitari i la primera publicació musical des de la gira de comiat dels Antònia Font. En format ‘power-trio’  l’acompanyaven als teclats Jaume Manresa, també ex-Antònia Font, i Xarli Oliver, a la bateria.

El concert es va iniciar amb Marès a radial i Pegasus, cançons incloses en el nou treball. Al llarg del vespre però, també es van poder escoltar mostres d’altres treballs com la misteriosa Marcianet de Mart, el cant al pas del temps amb Rellotges, o el peculiar Inventari pis carrer Missió nº3, 2 inspirat en la pròpia època d’estudiant universitari del compositor. Aprofitant Mil bilions en estrelletes la cançó que tanca la seva nova producció, es va encendre la il·luminació dels fons de l’escenari imitant les estrelles a qui van dedicades la cançó.

El solleric va explicar que va gravar ell mateix tots els instruments del nou disc. Entre cançó i cançó va tenir temps per contar algunes de les anècdotes ocorregudes durant el procés de gravació, entre elles, l’obsessió del seu fill petit per l’estètica del videoclip de Flor de cactus. El públic, amb una gran mostra d’illencs establerts al Principiat, va ocupar pràcticament la totalitat de les butaques disponibles en el que fou l’esprint final del Festival Strenes.

Ja en el moment dels bisos, va aparèixer damunt l’escenari Quimi Portet per interpretar una molt gamberra Sunny Day. Portet, que el va ajudar amb les mescles del disc, ja havia fet gira amb Oliver i Jaume Sisa com a Col·lectiu Eternity. Amb Lego es va poder  veure la versió més virtuosa i potent del trio damunt l’escenari. El retorn en solitari de Joan Miquel Oliver va acabar amb una molt aplaudida Núvia morta.

L’ensaïmada mecànica