Tom Hagan

Dia internacional de la música: molt a dir

Fa pocs dies Girona, igual que moltes altres ciutats del món, va celebrar el Dia Internacional de la Música amb diversos escenaris on majoritàriament eren els grups emergents que tenien l’oportunitat d’exhibir-se. Què opineu d’aquest dia? Ha de ser per als grups novells o també hem de poder veure grups consolidats? Cal més pressupost, cal un bon cartell? Cal seleccionar o cal donar l’oportunitat a tothom.

Diverses veus del sector musical gironí opinen sobre aquest dia, com el veuen i com els agradaria que fos.

Xavi Fortuny, director de la discogràfica RGB
“Estic d’acord en com es fa el dia de la música a Girona. L’enfocament de donar sortida a diferents músics és positiu. Avui en dia els grups emergents tenen poques oportunitats i s’ha d’aprofitar aquest dia per ajudar-los. Considero que durant aquest dia els grups coneguts han de participar de manera simbòlica per donar oportunitats als amateurs.
Hi ha d’haver música local, de Girona, el més propera possible i amb grups com més emergents millor.”

 Jaume Nadal, cantant de CARMEN113
“Em sembla molt bé que a Girona se celebri el dia de la música i que les bandes surtin a tocar. Però crec que es podria fer diferent com es fa en altres ciutats… Simplement muntant un escenari on toquessin 7 o 8 bandes mínimament conegudes n’hi hauria prou, trobo a faltar un escenari una mica potent.
Igualment, penso que també hi ha d’haver escenaris amb grups amateurs, ha de ser-hi, ho entenc, tots ens mereixem una oportunitat per començar. Si hi hagués aquesta varietat de grups amb experiència i grups amateurs, el dia de la música a Girona milloraria. ”

Carles Vidal (Tom Hagan), cantant i guitarrista
“Està molt bé que se celebri el dia de la música a Girona però penso que no es tracta gaire bé. L’ajuntament deixa tocar tothom qui s’hi apunti sense fer cap selecció, per tant, toquen molts grups novells, malament i ràpid, i no es deixa espai per la música emergent d’aquí.
Considero que aquest dia s’hauria d’apostar més pels grups emergents d’aquí i es podrien aprofitar molts més espais de Girona com l’Auditori. També crec que estaria bé fer un bon cartell per promocionar el dia de la música, amb un artista reconegut acompanyat dels petits grups gironins. Això sí que serien oportunitats!”

Jaume Gratacós, cantant de La Tosca Brava
“Hi estic radicalment en contra. És un dia que hauria de ser de celebració i el que s’organitza es fa amb despropòsit. Considero que deixen tocar massa gent, sense cap mena de filtre de qualitat i en uns horaris condicionats. Per tant, no és cap oportunitat per ningú; sense filtres, ni interès et trobes en un dia que no hi ha públic. Amb els anys les condicions tècniques han millorat, però la resta no.
Es podria proposar algun artista de fora que tingués més reclam, al cap i a la fi és una celebració de la música i posar escenaris a llocs com la plaça Catalunya, ja que se li ha de donar importància a la música aquest dia! També es podria pagar significativament els artistes, el sector ja està prou difícil. Però no hi ha interès.”

Aniol Casadevall, coordinador de l’Espai Marfà
“L’escena musical professional està difícil i els grups no tenen espais on tocar, per això, aquest dia volem donar l’oportunitat a tots els grups que no en tenen durant la resta de l’any. Sense una escena amateur, no arriba la professional.
Estic d’acord que es podria fer un cartell més gran, sí, però no hi ha pressupost i a més, en aquesta època ja es fan molts festivals amb artistes reconeguts. A part, fer un festival durant el dia de la música no tindria sentit. El que sí que tindria sentit seria alternar música amateur amb professional i per això estem treballant, buscant patrocini per poder oferir-ho l’any vinent i tenir més públic.”

I vosaltres, què opineu? Ja sabeu que, com sempre, en aquest web podeu dir el que penseu…

Nonaino
Al ritme de la música

Xebi SF: carretera i manta

Inspirat per la peli Hacia rutas salvajes i, literalment, una “merda de feina” que va fer en una etapa de la seva vida, Xebi SF (en Xebi de Sàvats, sí) es va escapar 19 dies l’estiu de 2013 amb la seva furgoneta on va instal·lar un estudi mòbil (amb l’ajuda de Ricard Humet, en Ricard de SarriArt, sí). Va conduir aparentment sense rumb, primer per Catalunya i després per Espanya, i va gravar el seu primer disc en solitari Duermevela. Avui al Truffaut (22.00h), dins el festival Strenes, es presenta el documental Submergit o volant, de Josep Sarquella i David Gimbernat, que explica aquesta aventura, resultat de recòrrer 4.000 quilòmetres i retrobar-se amb amics com Joan Colomo, Paco Loco, Tom Hagan, Gerard Brugués o Esteban Perles (Bigott) que col·laboren al disc.

Xebi SF és músic i és tècnic de so, pel que porta “moltes hores d’estudi a les esquenes”. Això li dóna la màxima credibilitat per afirmar que “no sempre fa falta un gran estudi per gravar un disc”. Sense desmerèixer els grans estudis, va mesclar el disc a 44.1 però realment TOTS els temes estan gravats dins una furgoneta, en llocs tan inspiradors com una cala recòndita de Cap de Creus o les Lagunas de Ruidera (ancha es Castilla!). “Volia fer un projecte propi i sortir de les normes”, diu Xebi SF. D’aquesta aventura de carretera i manta han sorgit temes amb títols tan suggerents??? com Hostias (va declarar en un diari local que està content d’haver rebut totes les que s’ha buscat), La Abuela o En mi pueblo. Per què sabem que no li falta “savoir faire” que sino pensaríem que són títols d’un disc de Zapato Veloz (els del Tractor Amarillo, per cert, què se n’ha fet?).

En definitiva, avui podeu veure el documental (ah! del documental a l’actualitat en Xebi s’ha engreixat molt, no el reconeixereu!)
I dijous vinent, 10 d’abril, podreu gaudir del disc materialitzat amb banda en el seu concert a La Planeta.

Nosaltres ja ho hem avisat.

Alice Malice
Les aparences no enganyen