the Gruixut’s

Apagueu la tele, ja!

Fa quinze anys que ens ho diuen: Apaga la Tele! Per sort, alguns els hem fet cas i hem disfrutat dels seus concerts enlloc de quedar-nos davant la caixa tonta. No sabem si això ens ha fet millors persones però donem fe que ens ha fet més feliços.

L’Associació Cultural Apaga la Tele de Sarrià aquest any celebra el seu 15è aniversari. Aquesta petita sala, autogestionada, oberta a tothom i sobretot oberta al rock, al hardcore i al punk, és a hores d’ara un dels últims bastions d’exhibició de la música independent en majúscules a les comarques gironies. Per sort, durant aquests anys els gestors de la sala, gent jove que hi treballa per amor a l’art i a la música, s’han entès amb l’Ajuntament de Sarrià que no ha posat impediments al projecte (un projecte impossible en altres poblacions veïnes per la manca d’obertura de mires dels seus governants). Al llarg dels anys, a més, les instal·lacions han anat millorant i ara fins i tot tenen un equip que sona (molt atronador), un terra on no t’enfonses i una barra en condicions.

Doncs aquest cap de setmana, l’ATV concentra totes les energies reunides al llarg dels últims 15 anys per oferir-nos, el 8 i 9 de maig, un festival en tots els sentits. Per primera vegada l’aniversari té un format de dos dies i podreu gaudir de totes aquestes bandes:

DIVENDRES 8 (21.30h)

AVIDA DOLLARS (Rock, Barcelona)

Avida Dollars neix al 2009 a Barcelona i sis anys després de fer els seus primers passos, l’esperit que un dia els va dur a muntar una banda de rock segueix intacte: tocar tocar i tocar ha estat sempre la seva obsessió. Tres treballs a les seves esquenes “Paramnesia” (2010), “Esencia” (2012) i el single “Berriak” (2014). Al 15è Aniversari de l’ATV vindran a presentar-nos el seu nou EP “Catarsis” que els portarà a fer una gira de 25 concerts per la península.

THE GRUIXUT’S (Rock’n'roll, Baix Empordà)

“Endavant les atxes!” (RGB Suports, 2015) és el retorn discogràfic de The Gruixut’s gairebé 4 anys després del seu últim llançament.
Els empordanesos, polèmics guanyador de l’edició del 2007 del concurs de maquetes Sona 9, torna amb més entusiasme i energia que mai amb un tercer àlbum que ens mostra pletòriques dosis de rock’n’roll sense perdre ni un sol gram del particular humor gruixut.

La voluntat de mantenir-se ferms amb l’acció i decisió de tirar endavant malgrat les adversitats i dificultats que comporten les accions, actuacions o la vida, es fa evident en les lletres i la música d’aquest nou treball.

POWER BURKAS (post-punk, Vic)

Power Burkas quartet de la plana, vindran a presentar-nos el seu últim E.P. titulat “Moijois”, pura canya post-punk accelerada, amb veus cridaneres, melòdiques, molt característiques i personals.

Aquesta banda sol amagar la seva imatge rere mites del pop, la pornografia i la política contemporània, Jordi Pujol, Miley Cyrus, Pikachu o els Power Rangers en són uns exemples, amés no tenen nota de premsa perquè es de pijos! Anteriorment havien tret dos EP’s més i un LP anomenat S/T i editat en k7 per Tigre Discs.

ANDREU RUNO (acústic rock, Blanes)

Andreu Runo guitarrista de la banda de metal blanenca Shot By Bertha.
En el seu projecte acústic presenta temes molt variats. Senzillament toca tot allò que li agrada a la seva manera, des de clàssics del rock i cançons de cantautors anglesos a standards de jazz i temes del pop/rock/bossa de Brasil, la seva terra natal.

VODKA JUNIORS (dub, hip-hop, rock, punk; Atenes Grècia)

Vodka Juniors és una banda de punk rock que barreja elements del dub, electrònica, hip-hop, hardcore centrada en crear el caos a l’escenari i experiències emocionals intenses. La banda ha realitzat gires arreu d’Europa tres vegades i per Grècia en nombroses ocasions. Al febrer de 2015, la banda ha llançat l’àlbum “Clubriot” i s’ha embarcat en una gira de 100 dies per a tot Europa.

Aquesta gira comença a Atenes i passa per 20 països de tot Europa: de Moldàvia a Portugal , i des d’Alemanya fins a Grècia. La gira de 100 dies durarà fins a finals de maig-principis de juny.

DISSABTE 9 (22.30h)

BLOWFUSE (punk-rock, Barcelona)

Actualment, Blowfuse és una de les bandes més actives i reconegudes de punk rock de tota la península. Nascuts al 2008 a Barcelona com a “Godfarts” estan influenciats per la onada del punk rock dels anys 80 i 90, i marcats potencialment per l’skateboarding, Blowfuse crea un estil únic, combinant l´agressivitat del hardcore punk, les clàssiques melodies del punk rock dels noranta, els potents riffs del rock més dur dels setanta i les seves ja distintives, àcides i paranòiques lletres.

FI-ASKO (punkcore, Sarrià de Ter)

Fi-asko és la banda més antiga encara en actiu del Centre Social Apaga la Tele. Fotent-li tralla des del 1999 han portat el seu punkcore sense fronteres per tot Espanya i Mèxic i han rebentat els timpans dels més valents. En plena composició del seu 5è disc, la banda ens porta “La Fiesta de la Democracia” en el millor lloc que podrien fer-ho; a casa seva!

NUNNERY (hardcore, Terrassa)

Nunnery ens presentaran el seu últim EP “A guide to survive” on el grup retorna, despres d’uns anys en standby, al seu so més directe. La seva última actuació per Girona va ser fa 7 anys

MALESTAR SOCIAL (hardcore-punk, Cerdanyola del Vallès)

Malestar Social és una banda de punkrock nascuda al Vallès Occidental (Catalunya) l’any 2006 amb l’objectiu d’expressar una visió crítica del món i canalitzar la idea que cal canviar les coses a través d’un punk-rock farcit de melodies, però alhora potent, directe i en català.

L’entrada serà de 3€ per cada dia, amb possibilitat de comprar un pack pels dos dies per només 5€ al mateix Centre Social el divendres.

De veritat que us quedareu davant la caixa tonta? Apaga la tele, ja!

Aprenent xerrarie
Per arribar tard sempre hi ha temps

Alice Malice
Les aparences no enganyen

Per què serveixen els concursos?

Aprofitant l’inici del concurs de Música en Viu del Gironès Intro -un concurs més de les comarques gironines, dit sigui de passada, de “moral distreta” per la poca projecció que li donen les institucions implicades-, ens hem plantejat aquest interrogant i l’hem plantejat a músics i professionals del sector: Per què serveixen els concursos?

És la panacea guanyar un concurs? Obre moltes portes o, al contrari, pot arribar a tancar-ne? Sembla una conclusió increïble però sí, de vegades és pitjor guanyar-lo.

No tot són flors i violes en el món dels concursos musicals però en alguns casos sí que poden representar una bona empenta. La banda palafrugellenca de surf-garage 13th Magic Skull va guanyar el concurs Capitan Demo 2013, organitzat per Radio 3. Contra tot pronòstic -no per la manca de qualitat, sinó per tractar-se d’una banda instrumental- 13th Magic Skull va anar superant etapes en aquest concurs en què la votació popular hi tenia un pes específic. El premi, tocar al FIB 2013 -un somni a l’abast de poques bandes emergents-, enregistrar Los Conciertos de Radio 3 a La 2 i ser entrevistats al programa Capitan Demo de Radio 3 en directe. “Sens dubte, en guanyar aquest concurs hem aconseguit tenir presència en uns mitjans de comunicació i accedir a un públic que sense això hagués sigut molt difícil“, explica un dels seus components, Lluís Català.

Per la banda de rock gironina Casparvon, amb un ampli palmarès en concursos -guanyadors de l’Intro 2011, el UUHQUEMUSICA!!! de Sant Feliu de Guíxols, el Concurs de les Festes Can Genís de Palafrugell, el Premi popular Amanida Sound de Viladrau, el Premi popular Wolfest de Barcelona i el segon premi de l’Argila Pop de Quart, aquests certamens tenen els seus pros i els seus contres. “D’una banda, et donen l’oportunitat de tocar, això et dóna experiència i taules, un grup necessita directes, sinó es rovella. L’altra cara de la moneda es que en moltes ocasions dóna la sensació que els deus alguna cosa”, explica el cantant, Ángel Risco. “Hi ha molts concursos que són tot un negoci per a l’organització, t’obliguen a vendre entrades, assistències mínimes… una mica penós“.

Creativitat, competitivitat o rentat de cara?
Molts concursos defensen la seva existència amb l’objectiu de fomentar la creativitat i promoure les bandes novells i així justifiquen la seva continuïtat. A l’hora de la veritat, però, compleixen aquestes expectatives?

Per Lluís Català, els concursos no fomenten la creativitat, sino la competitivitat. “Els guanyadors sempre ho són en base a uns interessos comercials i de marketing, per això no entenem com hem pogut guanyar el Capitan Demo (riu)”.

Segons Ángel Risco, de Casparvon, “els concursos et posen les piles, et despertes i prepares el directe. La creativitat és una cosa molt més interna i es manifesta quan toca“. En molts casos, tampoc s’acaba de complir la suposada “projecció” que donarà a la banda guanyar un concurs. “El problema és que normalment, no es fidelitza la relació concurs-bandes. No els guia en el període post-concurs. Diguéssim que des de l’organització del concurs pensen que ja van aportar tot el que podien aportar, i realment no és així. És curiós que en la programació de les Barraques de Girona hi hagi cap banda guanyadora d’anys anteriors, no?

Sovint, els concursos són el justificant de les institucions per rentar-se la cara en virtud de la promoció de  la música emergent però realment hi destinen uns recursos mínims i la difusió deixa molt que desitjar. Per l’exUmpah-pah Pau Marquès, membre del jurat de l’Intro, l’interès del concurs radica en el premi. “Si hi ha un premi final interessant pot servir perquè el grup es posi les piles amb una data i un objectiu. També serveix una mica com a difusió del grup, però en aquest sentit sóc una mica excèptic respecte al resultat final en la majoria de concursos.”

En aquest sentit, el director de La Mirona, Jordi Planagumà, considera que “els concursos serveixen d’aparador musical de les noves propostes que encara no tenen moltes opcions de poder tocar. Els entenc com una “mostra” més que no pas com una competició, ja que guanyar un concurs no és garantia de que el grup guanyador farà un pas molt gran a la seva carrera. Són una manera que els grups es posin davant el públic i arribin a més gent de la que habitualment els segueix. Són una experiència per a la banda“.

Una mala experiència
I també hi ha casos, pocs, de grups que desitjarien no haver guanyat un concurs, com el dels Gruixut’s. La banda baixempordanesa va guanyar la final del Sona 9 de 2007, compentint ni més ni menys que amb Manel, que van quedar segons, i Bikimel. Amb un premi suculent -12.000 euros per gravar un disc i 6.000 per gravar un videoclip, una gira per Catalunya- i una gran repercussió als mitjans, el Sona 9 és probablement el concurs més “desitjat” per gairebé totes les bandes catalanes. Però no és or tot el que llueix. The Gruixut’s tenien clar que no guanyarien. “Jugàvem fora de casa“, explica Carles Sendra, cantant de la banda. I, de fet, és com si no haguessin guanyat. A la final, els profetes del gruixudisme van trobar un ambient hostil. “El públic ens va xiular i hi va haver una “guerra civil” entre els membres del jurat, amb gent molt ofesa perquè vam guanyar i gent radicalment a favor“. Però les conseqüències de la seva victòria -o hauríem de dir la derrota de Manel?- no van acabar aquí. Al dia següent de guanyar, van rebre un munt de missatges de gent que els insultava.

Els mitjans es van arrepentir i van compensar molt Manel mentre que a nosaltres ens van oblidar per sempre“, explica Sendra. Al programa del Primavera Sound de l’any següent, es presentava Manel com “els finalistes del Sona 9 que incomprensiblement no van guanyar”. El periodista Albert Puig, membre del jurat del Sona 9, va afirmar en un article d’opinió que “tots ens vam equivocar”. Per sort, mentre Catalunya es flagelava, The Gruixut’s s’ho prenien amb humor i seguien cantant Vull sortir al Punt Diari -precisament és un dels pocs mitjans que els ha fet cas-. “No vam entendre tota aquesta mala òstia ni perquè ens van fer guanyar si no volien que guayéssim“.

A tot això, el jurat del Concurs Intro ja ha anunciat les 8 bandes seleccionades perquè actuin a la primera eliminatòria*: Straight On, Liar Desiré, Ian Sala, La Perdiu Spencer, GIR, El Impasible Jack Kirby, Núria Cortell i Sota Sospita. Felicitats (o no), qualsevol d’aquestes bandes podrien ser els nous Manel o… els nous Gruixut’s.

*Canvi de lloc dels concerts de la sala Tourmix a La Impremta, pel tancament sobtat (snif) de la sala Tourmix.

Tinky Winky
Teletubie morat de bona fe