Sentia que es començava a repetir i ha optat per sacrificar la guitarra, no la sacrifica del tot -és la seva princesa- però sí el suficient perquè tots ens adonem que hi ha un canvi substancial a Sacrifiqueu la princesa, el vuitè disc d’estudi de Mazoni, cantautor fetitx d’Orella Activa amb el que volem iniciar el nou camí de la nostra web musical.

“La gent reconeix el canvi però excepte alguna opinió el sentiment general és força positiu. És un canvi que té trets molt Mazoni, el tipus de melodies, la lletra i la veu és igual, ha canviat la producció musical”, diu Jaume Pla. “Tots els grups acabem fent el mateix, també els grups d’electrònica acaben posant guitarres. És la curiositat natural“, aclareix.

En el directe també és molt evident aquest canvi, amb nous músics sobre l’escenari i un Mazoni amb un sintetizador penjat en tres quartes parts del concert -”no d’aquells en plan Nacho Cano“, diu-. I una estona, només una estona, de guitarra.

Els canvis sobre l’escenari també s’han donat com una conseqüència natural. “Estava content dels músics que tenia i com a banda ja s’havia donat tot, no per cap desavinença. Portàvem tant de temps junts que em costava prendre decisions com a líder.” Tot i que Jaume Pla creu que les grans obres s’han fet amb més d’un cervell pensant, també pensa que el fet de portar ell el timó li dóna solidesa i seguretat al seu projecte. “Estava fart de fer i desfer grups”, diu.

I no li va tant malament, tot i que el seu primer disc com a Mazoni, L’Esgarrapada, havia de ser l’últim. “Portava molts anys a la música i ho volia deixar. I va ser el primer disc que em va anar bé, vaig pensar que no em preocuparia mai més.”

Va presentar el nou disc amb el videoclip de La promesa, realment inquietant. “Volia un videoclip que fes una mica de balança. És una cançó amb ritme que per ensenyar el material nou podia semblar que m’havia tornat massa ‘patxanguero’. En portar-lo en un ambient molt més fosc té més coherència amb tot el disc“.

Mazoni és cent per cent conseqüent amb el que fa. “Sí que m’agrada molt que arribi a quanta més gent possible però en el moment que el faig miro que m’agradi a mi, a l’hora de fer-lo en directe me l’he de creure“. Seria incapaç de cantar una lletra que no es creu, diu, pero malgrat això diu que prefereix una bona melodia abans que una bona lletra. “Em fa ràbia perdre temps amb la lletra quan podia estar fent més música”. Al seu darrer disc hi ha una cançó en la que la lletra només són números: “És una crítica a les lletres, ens fixem massa amb les lletres. Molta gent s’aferra a les cançons perquè expliquen un moment de la seva vida però de vegades també està bé escoltar només la música sense analitzar el missatge. Prefereixo això que una reivindicació social però amb una merda de música.”

I malgrat tot, paradoxes de la vida, el mes passat va ser el professor d’un curs sobre tècniques narratives per a lletristes a Girona.

Mazoni continua la seva gira. A l’Auditori de Girona i a Barcelona va exhaurir les entrades. I malgrat omplir sales i tenir una extensa gira per endavant, Jaume Pla és un artista més en situació precària que s’ha agreujat amb la pujada de l’IVA cultural. “Estic superespantant per l’IVA i l’IRPF. Sóc autònom discontinu. Cada any que comença no saps com l’acabaràs però faig el que m’agrada, m’estimo més estar en aquesta banda de la incertesa però tenir el timó de la meva vida.”

Alice Malice
Herself