Porqueres

Adéu a les bones Estunes

Fa poc més d’una setmana descobríem –amb tristor- que al llarg dels dimarts d’aquest juliol l’Estunart celebraria la seva darrera edició: la 7ena. “Sentim que ha arribat l’hora de donar sortida a noves idees o a altres formes de festival, ja que pensem que la fórmula que podem oferir al bosc de les Estunes s’esgota”, publicaven els organitzadors al seu blog.

Sense conèixer les tramoies d’aquest festival, com a espectador he tingut la percepció de trobar-me davant de tota una reivindicació del treball artístic de petit format, de la cura als detalls i sobretot, de l’esforç per oferir una experiència on l’escenari, el Bosc de les Estunes, realci i maximitzi la qualitat dels artistes participants. I és que amb l’excusa del lloc, o de les dificultats per adaptar-lo a les necessitats musicals, l’organització es podria haver conformat en oferir música en un entorn bonic. Res més lluny de la realitat. Tan tècnicament com estèticament l’adequació de l’entorn ha permès no només gaudir de la frescor i màgia dels bosc sinó de les actuacions musicals amb tota la qualitat que es pugui desitjar.

Des d’aquest treball curós, detallat i sincer, no resulta tan sorprenent que les seves autores hagin decidit anunciar-ne el final. No es tracta de mantenir el festival pel simple fet que aconsegueix públic sinó de mostrar el propi festival com a una peça artística amb un recorregut definit per la seva capacitat d’expressar i proposar allò que pretenen les persones que el promouen.

En el seu últim traç, l’organització ens presenta una darrera edició atrevida i amb ganes de celebrar el que ha donat de si l’Estunart en aquests set anys, amagant la programació i donant com a única pista que cada nit comptarà amb un artista que repetirà i un que s’estrenarà en el Festival. Que la incertesa no us tiri enrere, les bones Estunes estan garantides.

L’optimista

Sempre beu el got més ple