Peret

Calvari: aquí hi ha Rumba!

La nova temporada de directes i sessions a La Bombolla, de la sala de concerts La Mirona de Salt, es llevava ben d’hora, la nit de divendres 12 de setembre, amb una proposta doblement local: tant per la procedència de la formació, com pel gènere musical que els defineix. Els gironins Calvari són rumba catalana que s’autoreivindica amb coherència i respecte; desfilant el seu propi ADN, deconstruint i alhora atiant uns ritmes i una sonoritat mestisses que un bon dia es creuaren a la Barcelona gitana. A les cançons de Sin colorantes (Autoeditat, 2014), reeixit primer treball d’estudi de la banda presentat fa pocs mesos enrere, s’hi flaira tant l’homenatge a un pòsit musical adoptat amb respecte dels Pescaïlla, Gato Pérez i el recentment desaparegut Peret, com una entusiasta voluntat d’aportar maneres contemporànies, professionals i genuïnes, recollides de l’emergent escena existent en places, jardins i alguns locals de la Girona de més enllà del 2000.

En el directe i en formació de quatre, Calvari arrencava, amb la puntualitat estricta pròpia d’una sala que programa i treballa amb serietat, a les 22:30h. La veu principal i la guitarra de Pau Ballesteros (Acorde a tí, Hermano loco) va encetar el concert davant d’unes seixanta persones, acompanyat amb el protagonisme horitzontal del també guitarra i veu Marcel Sánchez (Hermano loco), la percussionista Nuri Madí (The Blackiss) i el baix elèctric i veu Salva Gallego (Clave de Sur, La Tomasa). El contingut del disc i algunes versions allargassades en forma de medley, van dibuixar un repertori d’aproximadament una hora, on el grup va poder encomanar un so conjuntat, amb matisos interessants que els desmarquen d’altres bandes del gènere: a La Mirona, Calvari van ensenyar la seva multiplicitat de veus, unes guitarres rítmica i solista ben compenetrades, un baix elèctric net, present i contundent i unes percussions creatives i madures. Com a contrapunt, es va fer evident que els músics van acusar la manca de feedback necessari en forma de balls i comunió d’un públic més nombrós en una sala amb capacitat: no és nou que ens costi aplegar-nos d’hora, en una nit que es preveu llarga, quan encara anem en horari d’estiu, si no és en forma de degoteig. L’Orquestra Maribel, grup de versions, va poder començar amb un quòrum més agraït.

Comptat i debatut, d’aquesta cita en recollim sensacions flamenques, inspiracions antillanes, tradició catalana i nous ingredients que es couen aquí, al costat de casa i en els nostres dies. L’alegria i l’entusiasme d’aquest gènere musical i d’aquests músics amb vocació professional ens van descobrir i ens continuaran mostrant, amb nous directes, conceptes tan interessants com el compàs de la rumbia, regalant perles com MarielaLa rumba de aquí i creant una atmosfera de ball indefugible, amb lletres en català i castellà. Vinguin noves cites i floreixin més discos! I que algú ens expliqui el perquè d’un Calvari tan poc dolorós…

Xevius
…o el que cerca, entre tants cercles de fum, alguna alternativa sòlida

#NOMESALACUSTICA

És el seu moment. Els festivals d’estiu de les comarques gironines ens diuen adéu i Figueres ens obre escenaris a les diferents places de la ciutat per omplir-les de música i espectadors. És la cita musical de referència de final d’estiu.

La 13ª edició del Festival Acústica arriba amb una programació variada i qualitativa que oferirà més de 40 actuacions distribuïdes pels 5 espais de l’aparador acústic de Catalunya. I és que els de la capital de l’Alt l’Empordà aquest any ens sorprenen amb novetats i la qualitat i quantitat d’artistes catalans que sonaran durant 4 dies són el que destaquen d’aquesta edició; Silvia Pérez Cruz, Manel, Gerard Quintana, Txarango, Joan Dausà, Els Pets, Oques Grasses o la Fundación Tony Manero són alguns dels que es podran escoltar des d’avui i fins al proper diumenge a Figueres.

Seguint amb les efemèrides del país, el festival també acull el concert del Tricentenari de la Troba Kung-fú i glosadors dels Països Catalans.

Un altre d’especial i novedós és el concert d’Albert Pla, que ha triat l’Acústica per celebrar els seus 25 anys de carrera amb uns col·laboradors ben especials (de moment es confirma les col·laboracions d’Estopa, Quimi Portet, Pau Riba o Tomasito). El concert, que tindrà lloc al nou espai de la plaça Gala-Salvador Dalí, ja ha exhaurit totes les entrades.

I és que el festival Acústica, que es va iniciar ara fa 12 anys a les places de Figueres, en format més petit i de la mà de PromoArtsMusic, sempre s’ha caracteritzat per concerts on la majoria d’artistes ofereixen el seu repertori en format desendollat tot i que els últims anys el fet acústic ha deixat de ser l’eix central d’aquest festival, on el que prima és la bona música.

Aquest any es repeteix l’Acustiqueta, la part més familiar del festival. Aquest any compta amb actuacions especials com les estrenes dels projectes “Heavy per Xics”, el tribut a Michael Jackson “We Are The World” per Moonwalkers i actuacions de Macedònia, Brodas Bros o The Penguins “Reggae per Xics”.

Finalment, el festival anunciava avui un homenatge a Peret, en motiu de la desaparició del rei de la Rumba Catalana. Serà amb una sessió que Txarly Brown, Dj i president de l’Associació pel Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), dedicarà a Peret  el proper dissabte a la plaça Gala-Dalí a les 2 de la matinada.

Ens veiem a l’aparador acústic (i no tan acústic) de Catalunya.

#NOMESALACUSTICA

Nonaino
Al ritme de la música

Setmana de la Rumba, setmana de Calvari

Doncs si us agrada la rumba, aquesta és la vostra setmana. Setmana Santa, Setmana de la Rumba Catalana i Setmana dels Calvari, una banda gironina autèntica que aprofitant aquestes dates tan assenyalades presentarà el seu primer disc Sin Colorantes. Un treball cuinat amb amor i “carinyo”, sense colorants, en el que han tingut l’honor de comptar amb la producció de Javi Martín, baixista d’Ojos de Brujo, que també participa en un tema i una col·laboració molt especial: Jaume Pla, Mazoni, cantant per primer cop rumba catalana. I no té res a envejar al mateix Peret, escolteu!

Sin Colorantes és una mirada més enllà del món de la rumba, com els mateixos Calvari asseguren “de la rumba catalana, al world music“. I és que la projecció d’aquesta banda no té límits. Pas a pas, Calvari s’han treballat el seu projecte: a banda de les col·laboracions especials, van aconseguir finançament a través de Verkami i s’han anat fent un lloc a l’escena rumbera.

El 4 d’abril passat van presentar Sin Colorantes a Perpinyà. Demà toca fer-ho a casa, en un dels últims concerts programats a la sala Tourmix, acompanyats per dos altres exponents de l’escena rumberas gironina: Los Comino i Tato. Si us agrada la rumba ben feta i la festa, no hi podeu faltar doncs és en els directes on Calvari donen el millor de sí mateixos.

I la Setmana de la Rumba Catalana us prepara totes aquestes activitats per aquesta setmana, perquè no perdeu ritme (una mica d’alegria al cos en aquesta setmana de processons no està de més). A tumbar s’ha dit!

Captura de pantalla 2014-04-16 a las 17.33.21

Alice Malice
Les aparences no enganyen