Oques Grasses

#NOMESALACUSTICA

Actualitat, , , , , , , , , , , , , , , , ,

És el seu moment. Els festivals d’estiu de les comarques gironines ens diuen adéu i Figueres ens obre escenaris a les diferents places de la ciutat per omplir-les de música i espectadors. És la cita musical de referència de final d’estiu.

La 13ª edició del Festival Acústica arriba amb una programació variada i qualitativa que oferirà més de 40 actuacions distribuïdes pels 5 espais de l’aparador acústic de Catalunya. I és que els de la capital de l’Alt l’Empordà aquest any ens sorprenen amb novetats i la qualitat i quantitat d’artistes catalans que sonaran durant 4 dies són el que destaquen d’aquesta edició; Silvia Pérez Cruz, Manel, Gerard Quintana, Txarango, Joan Dausà, Els Pets, Oques Grasses o la Fundación Tony Manero són alguns dels que es podran escoltar des d’avui i fins al proper diumenge a Figueres.

Seguint amb les efemèrides del país, el festival també acull el concert del Tricentenari de la Troba Kung-fú i glosadors dels Països Catalans.

Un altre d’especial i novedós és el concert d’Albert Pla, que ha triat l’Acústica per celebrar els seus 25 anys de carrera amb uns col·laboradors ben especials (de moment es confirma les col·laboracions d’Estopa, Quimi Portet, Pau Riba o Tomasito). El concert, que tindrà lloc al nou espai de la plaça Gala-Salvador Dalí, ja ha exhaurit totes les entrades.

I és que el festival Acústica, que es va iniciar ara fa 12 anys a les places de Figueres, en format més petit i de la mà de PromoArtsMusic, sempre s’ha caracteritzat per concerts on la majoria d’artistes ofereixen el seu repertori en format desendollat tot i que els últims anys el fet acústic ha deixat de ser l’eix central d’aquest festival, on el que prima és la bona música.

Aquest any es repeteix l’Acustiqueta, la part més familiar del festival. Aquest any compta amb actuacions especials com les estrenes dels projectes “Heavy per Xics”, el tribut a Michael Jackson “We Are The World” per Moonwalkers i actuacions de Macedònia, Brodas Bros o The Penguins “Reggae per Xics”.

Finalment, el festival anunciava avui un homenatge a Peret, en motiu de la desaparició del rei de la Rumba Catalana. Serà amb una sessió que Txarly Brown, Dj i president de l’Associació pel Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), dedicarà a Peret  el proper dissabte a la plaça Gala-Dalí a les 2 de la matinada.

Ens veiem a l’aparador acústic (i no tan acústic) de Catalunya.

#NOMESALACUSTICA

Nonaino
Al ritme de la música

Arribem a Í-TACA menjant ous i pomes

Actualitat, , , , , , , , , , , , ,

Í-TACA és llibertat, és arribar a tocar un somni, és lluita… Aquest és l’esperit d’un festival diferent, Í-TACA, Cultura i Acció, que l’any passat va iniciar la seva ascenció (mai millor dit, doncs un dels concerts es va celebrar a dalt del Castell del Montgrí) i que aquest any, del 18 d’abril al 12 de juliol, pretén escampar de nou diferents propostes culturals de qualitat i amb esperit reivindicatiu arreu del Baix Empordà.

Perquè us feu una idea, aquesta és textualment, la declaració d’intencions del festival: “El festival Í-TACA segueix perseverant en la idea que un altre món és possible. Creiem que guanyar-se la vida, la cultura i el compromís social no són elements que hagin d’estar renyits. Tant és així que, per segon any, intentem fer viable una proposta cultural arriscada que, a més de proposar i dinamitzar l’oferta cultural del Baix Empordà, treballa per recopilar aportacions i col·laborar amb tot tipus d’entitats i associacions que treballen per un món millor.” En aquest manifest l’organització deixa clars els seus objectius.

I en aquesta línia reivindicativa, en la primera edició, Í-TACA es va apuntar a la campanya ‘Per la Salut de la Cultura’ iniciada l’estiu del 2012 pel Teatre de Bescanó, en protesta per la puja de l’IVA cultural. Í-TACA no ven pastanagues, ven pomes del Baix Empordà i ous ecològics d’una granja de La Pera amb els que es “regala” l’entrada d’un concert. “Creiem que la cultura no és un luxe, sinó que és, com l’ou, la poma o les pastanagues, un producte de primera necessitat que hauria de tributar com a tal. Som conscients que aquest acte no és una solució al problema, només representa una acció reivindicativa i una manera que el públic pagui menys“, explica el director del festival, Fran Arnau.

Aquest any, les atrevides propostes del festival passen per 8 pobles del Baix Empordà i, pel que fa a la música, destaquen Manel, Joan Dausà, Chano Domínguez, Oques Grasses (aquest any seran els que pujaran al Montgrí), Sanjosex, La Iaia XXL (amb la Cobla La Bisbal Jove), Paco Ibáñez, CARMEN113, XEVI SF, Orquestra Fireluche i Lídia Pujol. La cultura no és un luxe, diuen, però aquest cartell sí que ho és.

Un any més, Orella Activa vol felicitar Í-TACA per aquesta iniciativa. Subscrivim tots els seus objectius, sense dubte.

I a tots vosaltres, us animem a comprar ous i pomes i a disfrutar de la cultura!

Alice Malice
Les aparences no enganyen

oques grasses

Oques Grasses: Jo en dic Festa

General, , , ,

El Divendres 29 de Març el Festival Strenes donava el tret de sortida. Sense dubtar-ho, des del primer dia que vaig veure el cartell, sabia que seria a la Mirona per escoltar en viu el Digues-n’hi com vulguis d’Oques Grasses. Després d’un estiu 2013 carregat d’espectacles en el marc de les diverses festes majors de les nostres contrades, un no podia oblidar les exhibicions d’energia, bon humor i ballaruca a les que aquesta banda osonenca ens tenia acostumats.

Una vegada més, aquesta jove formació va demostrar que reuneixen tots els ingredients que garanteixen un somriure a la cara i l’inevitable oscil·lació que comença de peu a peu, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i que t’agradi o no acabarà desembocant en algun moviment de maluc. Més enllà de ser un mostra d’abundància de recursos musicals, on els vents es permeten saltar a les veus i a la percussió sense miraments i on el baix es llença desacomplexadament cap a solos  d’una guitarra que l’espera flotant a l’escenari, Oques Grasses  són moviment i interacció amb el públic. Doncs no deixen ni un moment d’interpel·lar-lo, d’acostar-s’hi, de mostrar-los d’alguna manera que el que voldrien és estar allà baix saltant, ballant i gaudint amb ells.

El concert va arrencar de manera relaxada i xocant per tots aquells habituats a l’esclat que donava el tret de sortida als concerts de l’anterior Un dia no sé com, on el Cavall estable et llençava des del primer minut a un ritme esbojarrat i sense pausa. Aquest cop no va ser així, els nous temes tenen bases més calmades i melodies que et guanyen poc a poc, embolicant-te suaument fins que t’hi quedes atrapat. No va ser fins que van encendre el Coet que un no va tenir la certesa que ho estaven tornant a aconseguir, que tenien al públic captivat, vibrant a flor de pell i a mercè dels seus compassos.

Tot i la lleu desaccelerada del seu directe, Oques Grasses segueixen nodrint els seus concerts d’una mofa constant estretament lligada al carisma del seu cantant i a la seva referència al Món de la música comercial i moltes de les expressions en llengua anglesa que hi apareixen de manera reiterada. I com ja vam descobrir en la seva anterior gira, no dubten en treure profit de temes de personatges com Lady Gaga o els Backstreet Boys, versionant-los de manera brillant i despertant riures a discreció.  Impedint perdre el fil que no cessa en les seves lletres on sembla que mai s’hi diu res de coherent però que si escoltes atentament no et deixaran indiferent.

Esperarem amb ganes que arribin l’estiu i les festes majors i poder retrobar així aquesta jove banda en l’espai on sense dubte es desenvolupa de manera més còmode i vibrant que és el d’una escena més pròxima a la gent i on connecten  amb força amb les ànsies de celebració i diversió dels qui els escolten i els ballen. Més enllà de qualsevol altre qualificatiu sobre el seu estil,  com el títol del seu nou treball resa: Digues-n’hi com vulguis. Jo, en dic Festa.

L’Optimista