My blody Valentine

Y ella me tiró el agua (Possible títol d’una cançó amor-bizarra)

Girona mística! Han vingut a visitar-nos Triángulo de Amor Bizarro… el mateix triangle d’amor entre la Tourmix, el públic i Girona, una relació “bizarra” i mística.

Però millor parlar de la banda gallega. I què millor que uns gallecs per ser shoegazers dins del panorama musical… perquè no veig a una banda andalusa mirant al terra, poc comunicativa, però…uns gallecs…i a Girona! Amb la meitat de la sala plena (o buida)… home, si, una mica shoegazer si que és, no?

Triángulo de Amor Bizarro és un petit miracle místic (també) a l’escena musical. Sense un directe realment prodigiós, aquests quatre fans de Jesus and Mary Chain (Rodrigo, guitarrista i cantant va deixar constar el seu fanatisme amb una samarreta de l’àlbum Psychocandy) o My Bloody Valentine  s’han col·locat a primera fila musical. Potser per carisma, potser perquè no hi ha tants grups amb el seu so o bé, potser perquè tenen una espècie d’ànima que altres no tenen. Potser simplement són joves i gaudeixen shoegazerment  a sobre l’escenari.

Contundents, sense molta floritura i per la feina: aquest podria ser un bon resum del primer concert de TAB a Girona, en una Tourmix que esperava millor entrada (i intensitat). Van tocar molt de temes del seu últim àlbum (Victoria Mística) i altres hits com El himno de la balaDe la monarquía a la criptocracia (he que dir que adoro els noms de les seves cançons).

Finalment Isa ens va tirar aigua i ens van quedar sense bis. Suposo que això també és molt shoegazer. També punxar Paranoid Android o Karma Police just després del concert.

En definitiva, apuntar dues coses: concert més que correcte i Girona és gallega. Perdó, shoegazer (o casi).

Cuatroriano
No me respetas como persona, ni como artista