La Mirona

Jazz i connexions “gabatxes”

24 de setembre de 2014orellactivaActualitatAdrià Puntí, Fesitval de Jazz de Girona, Gabacho Macroconnection, Girona Jazz Project, Hop's Trio, La Mirona, Shakin' All, Slow Quartet

A l’equador de la 14a edició del Festival de Jazz de Girona ens fixem en la proposta que tindrà lloc demà (22.00h) a La Mirona amb Gabacho Maroconnection, una formació franco-espanyola-marroquina, que fusiona el jazz, el flamenc i la música tradicional magrebina i que apunta a ser una de les revelacions del jazz mediterrani actual. Acaben de publicar Bissarra (2014) i després d’actuar en alguns dels festivals de jazz de més renom a França, Itàlia, l’Estat espanyol i el Marroc, fan parada obligatòria a Girona.

El projecte sorgeix del quintet Gabacho Connection, liderat pel bateria Vincent Thomas i format per músics francesos i espanyols. Si bé inicialment el grup es proposava versionar música de compositors francesos de jazz que s’han inspirat en la música africana (Henri Texier, Bertrand Renaudin, Julien Loureau o Aldo Romano), un viatge al festival d’Essaouira descobreix a Thomas la música chaabi i gnawa i és allà on decideix incorporar músics i instruments marroquins a la formació, convertint-la en un octet de world jazz inspirat en l’estètica de músics de fusió com Avishai Cohen, Joe Zawinul o Karim Ziad. Una proposta sorprenent, per als que creuen que la música no té fronteres.

El Festival de Jazz ja ens va sorprendre amb el concert inaugural a càrrec de la Girona Jazz Project fa Puntí, que va interpretar temes d’Adrià Puntí en clau de jazz, una proposta deliciosa i encertada en un moment de redescobriment del genial cantautor saltenc. L’actuació de demà, que enceta quatre dies de programació intensa i variada, apunta que estarà a aquest nivell, pel que us recomanem que no us la perdeu.

I aquí us deixem la resta d’actuacions del 14è Festival de Jazz de Girona pels propers dies:

HOP’S TRIO, EL DRET A DIVERTIR-SE I SOMIAR
Jazz & Swing / CAT
25/09 < 21:00h
Ateneu – CMEM de Banyoles
Entrada Gratuïta

SLOW QUARTET, L’ESPERIT LLIURE DE DAVID MENGUAL
Jazz d’autor / CAT
26/09 < 20:00h
Casa de Cultura (Auditori Josep Viader)
Preu: 3€

SHAKIN’ ALL, JAZZ VINTAGE PER NO PARAR DE BALLAR
Jazz & Swing / CAT
27/09 < 18:00h
La Rambla
Entrada Gratuïta

Alex
La cle des sons

Calvari: aquí hi ha Rumba!

15 de setembre de 2014orellactivaGeneralAcorde a ti, Calvari, Clave Sur, Gato Pérez, Hermano Loco, La Bombolla, La Mirona, La Tomasa, Orquestra Maribel, Peret, Pescailla, The Blackiss

La nova temporada de directes i sessions a La Bombolla, de la sala de concerts La Mirona de Salt, es llevava ben d’hora, la nit de divendres 12 de setembre, amb una proposta doblement local: tant per la procedència de la formació, com pel gènere musical que els defineix. Els gironins Calvari són rumba catalana que s’autoreivindica amb coherència i respecte; desfilant el seu propi ADN, deconstruint i alhora atiant uns ritmes i una sonoritat mestisses que un bon dia es creuaren a la Barcelona gitana. A les cançons de Sin colorantes (Autoeditat, 2014), reeixit primer treball d’estudi de la banda presentat fa pocs mesos enrere, s’hi flaira tant l’homenatge a un pòsit musical adoptat amb respecte dels Pescaïlla, Gato Pérez i el recentment desaparegut Peret, com una entusiasta voluntat d’aportar maneres contemporànies, professionals i genuïnes, recollides de l’emergent escena existent en places, jardins i alguns locals de la Girona de més enllà del 2000.

En el directe i en formació de quatre, Calvari arrencava, amb la puntualitat estricta pròpia d’una sala que programa i treballa amb serietat, a les 22:30h. La veu principal i la guitarra de Pau Ballesteros (Acorde a tí, Hermano loco) va encetar el concert davant d’unes seixanta persones, acompanyat amb el protagonisme horitzontal del també guitarra i veu Marcel Sánchez (Hermano loco), la percussionista Nuri Madí (The Blackiss) i el baix elèctric i veu Salva Gallego (Clave de Sur, La Tomasa). El contingut del disc i algunes versions allargassades en forma de medley, van dibuixar un repertori d’aproximadament una hora, on el grup va poder encomanar un so conjuntat, amb matisos interessants que els desmarquen d’altres bandes del gènere: a La Mirona, Calvari van ensenyar la seva multiplicitat de veus, unes guitarres rítmica i solista ben compenetrades, un baix elèctric net, present i contundent i unes percussions creatives i madures. Com a contrapunt, es va fer evident que els músics van acusar la manca de feedback necessari en forma de balls i comunió d’un públic més nombrós en una sala amb capacitat: no és nou que ens costi aplegar-nos d’hora, en una nit que es preveu llarga, quan encara anem en horari d’estiu, si no és en forma de degoteig. L’Orquestra Maribel, grup de versions, va poder començar amb un quòrum més agraït.

Comptat i debatut, d’aquesta cita en recollim sensacions flamenques, inspiracions antillanes, tradició catalana i nous ingredients que es couen aquí, al costat de casa i en els nostres dies. L’alegria i l’entusiasme d’aquest gènere musical i d’aquests músics amb vocació professional ens van descobrir i ens continuaran mostrant, amb nous directes, conceptes tan interessants com el compàs de la rumbia, regalant perles com Mariela i La rumba de aquí i creant una atmosfera de ball indefugible, amb lletres en català i castellà. Vinguin noves cites i floreixin més discos! I que algú ens expliqui el perquè d’un Calvari tan poc dolorós…

Xevius
…o el que cerca, entre tants cercles de fum, alguna alternativa sòlida

Males notícies per la música a Girona

14 de abril de 2014orellactivaActualitatCalvari, El Petit de Cal Eril, La Mirona, Los Comino, Mucho, Sala Platea, Sala Tourmix, Shariff, Soweto, Tato, The Free Fall Band

Dijous passat, l’ànima de la sala Tourmix els últims 4 anys, responsable d’haver dinamitzat aquest espai com a sala de concerts i situar-la al mapa a nivell estatal i internacional, i persona molt vinculada a Orella Activa, Aleix Freire, ens anunciava que la direcció de la Sala Platea (espai que acull La Tourmix) havia prescindit de la seva gestió. Aquesta és una molt mala notícia per la música a Girona que fa palesa la fragilitat de les programacions estables a la nostra pretesa “ciutat de festivals”, que només impulsen la iniciativa privada amb cap ajut econòmic de les administracions i amb pals a les rodes constants per permisos, denúncies, llicències…

D’entrada, des d’Orella Activa, lamentem que un espai que havia aconseguit posicionar-se amb una programació de qualitat -promovent concerts de bandes internacionals, també de grups emergents i de “descobriments” que després han destacat a l’escena catalana- tingui un final tan sobtat. La Sala Platea ni tan sols ha deixat finalitzar la programació prevista i tancada pel mes de maig, que s’ha hagut de traslladar a La Mirona. Creiem que la Sala Platea està en el seu dret de finalitzar la relació amb Tourmix però ens sembla una falta de respecte, tan pels seus programadors com pel públic habitual i no tan habitual que havia aconseguit aquesta proposta, tancar un cicle d’aquesta manera. Difícilment, un altre programador aconseguirà mantenir el nivell que tenia la sala Tourmix, amb una trajectòria musical de qualitat inqüestionable, tenint en compte que aquesta sala, a nivell tècnic, no era la panacea.

Així, es mantenen els concerts dels gironins Calvari i Los Comino, juntament amb el cantant de Perpinyà, Tato, que actuaran dins els actes organtizats amb motiu de la Setmana de la Rumba Catalana aquest dijous 17; mentre que el sevillà Albertucho es presentarà divendres 25 d’abril.

Les actuacions previstes per al mes de maig s’han hagut de reubicar i es desplacen a la sala 2 de la Mirona de Salt:
The Free Fall Band, dissabte 17 de maig
Soweto, divendres 23 de maig
Shariff, dissabte 24 de maig
i Mucho (data per confirmar)

En canvi, l’actuació d’El Petit de Cal Eril, que estava prevista per a divendres 13 de juny, queda cancel·lada.

Com recorden els responsables de la Sala Tourmix en un comunicat, en aquest espai s’hi han programat els darrers quatre anys des de concerts internacionals fins a grups locals i propostes emergents. A més, amb la voluntat de ser un espai musical de referència a la ciutat de Girona, ha col·laborat activament amb els principals festivals de les comarques gironines, com ara Temporada Alta, Black Music Festival, Strenes, Acústica, L’Era o Millestone Project, i sempre ha tingut les portes obertes per acollir propostes de diferents col·lectius. Orella Activa subscriu la bona disposició dels responsables de la Sala Tourmix en aquest sentit.

Des d’Orella Activa volem agrair a Aleix Freire i Robert Tagarro, programadors de la Sala Tourmix, i a tots els col·laboradors d’aquest espai, l’esforç per portar-nos tan bona música alternativa al centre de Girona, amb no poques dificultats, i us animem a trobar un altres espai on continuar aquesta brillant trajectòria.

Tinky Winky
Teletubie morat de bona fe

Oques Grasses: Jo en dic Festa

31 de març de 2014orellactivaGeneralDigues-n'hi com vulguis, festa, Festival Strenes, La Mirona, Oques Grasses

El Divendres 29 de Març el Festival Strenes donava el tret de sortida. Sense dubtar-ho, des del primer dia que vaig veure el cartell, sabia que seria a la Mirona per escoltar en viu el Digues-n’hi com vulguis d’Oques Grasses. Després d’un estiu 2013 carregat d’espectacles en el marc de les diverses festes majors de les nostres contrades, un no podia oblidar les exhibicions d’energia, bon humor i ballaruca a les que aquesta banda osonenca ens tenia acostumats.

Una vegada més, aquesta jove formació va demostrar que reuneixen tots els ingredients que garanteixen un somriure a la cara i l’inevitable oscil·lació que comença de peu a peu, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i que t’agradi o no acabarà desembocant en algun moviment de maluc. Més enllà de ser un mostra d’abundància de recursos musicals, on els vents es permeten saltar a les veus i a la percussió sense miraments i on el baix es llença desacomplexadament cap a solos d’una guitarra que l’espera flotant a l’escenari, Oques Grasses són moviment i interacció amb el públic. Doncs no deixen ni un moment d’interpel·lar-lo, d’acostar-s’hi, de mostrar-los d’alguna manera que el que voldrien és estar allà baix saltant, ballant i gaudint amb ells.

El concert va arrencar de manera relaxada i xocant per tots aquells habituats a l’esclat que donava el tret de sortida als concerts de l’anterior Un dia no sé com, on el Cavall estable et llençava des del primer minut a un ritme esbojarrat i sense pausa. Aquest cop no va ser així, els nous temes tenen bases més calmades i melodies que et guanyen poc a poc, embolicant-te suaument fins que t’hi quedes atrapat. No va ser fins que van encendre el Coet que un no va tenir la certesa que ho estaven tornant a aconseguir, que tenien al públic captivat, vibrant a flor de pell i a mercè dels seus compassos.

Tot i la lleu desaccelerada del seu directe, Oques Grasses segueixen nodrint els seus concerts d’una mofa constant estretament lligada al carisma del seu cantant i a la seva referència al Món de la música comercial i moltes de les expressions en llengua anglesa que hi apareixen de manera reiterada. I com ja vam descobrir en la seva anterior gira, no dubten en treure profit de temes de personatges com Lady Gaga o els Backstreet Boys, versionant-los de manera brillant i despertant riures a discreció. Impedint perdre el fil que no cessa en les seves lletres on sembla que mai s’hi diu res de coherent però que si escoltes atentament no et deixaran indiferent.

Esperarem amb ganes que arribin l’estiu i les festes majors i poder retrobar així aquesta jove banda en l’espai on sense dubte es desenvolupa de manera més còmode i vibrant que és el d’una escena més pròxima a la gent i on connecten amb força amb les ànsies de celebració i diversió dels qui els escolten i els ballen. Més enllà de qualsevol altre qualificatiu sobre el seu estil, com el títol del seu nou treball resa: Digues-n’hi com vulguis. Jo, en dic Festa.

L’Optimista