Gerard Quintana

Dissabte a l’Acústica: la nit més llarga

Després d’un divendres pontificat per bandes que bàsicament són modes, com Manel o Txarango, la segona nit forta del Festival Acústica va flexionar més cap al polifacètic terreny dels cantautors: Luis Eduardo Aute i Albert Pla van protagonitzar els concerts a pagament, deixant patent que el seu públic dista bastant a nivell d’edat i grau etílic. I també que requereix temps –i una certa paciència– per a entrar en seus respectius universos. La nit, en efecte, es va fer un pèl llarga.

L’Acústica va complir, en l’últim cap de setmana d’agost, la seva 13ª edició, i sense dubte ha esdevingut la veritable festa major de Figueres. De fet, és una llàstima que el seu model –que se centra en inundar les places més cèntriques de la ciutat de concerts gratuïts– no sigui copiat per altres ajuntaments, notòriament mancats de noves idees.

Malgrat, no tot són –o va de– perles. Aquest any, molts habituals objectaven que el cartell hagi tirat més cap als noms de ressò comercial, amb una reducció dels espectacles de franc i el conseqüent augment de les actuacions pagades. És cert que pagar serveix com un filtre però els crítics també tenen la seva raó: la substitució de la Plaça de l’Ajuntament (aquest any, per sorpresa de tothom no va rebre concerts) per la de Gala-Dalí no va a semblar bona idea a ningú… a part de ser més petita, les escultures i els arbres que conté impedeixen la bona visibilitat. I per entrar a les sessions de djs i als concerts al final de la nit, calia comprar entrada. És la crisi que fa caure la gràcia de la gratuïtat o és simplement el festival que es vol elititzar? Qui ho sap.

Però endinsem-nos en els concerts. Després d’una tarda centrada en les activitats familiars (cada vegada marquen més el programa), Joana Serrat obria el pas de la nit cantautoral, amb la seva apropiació en català del patró Russian Red, mentre que la banda comandada per Gerard Quintana cercava electrificar la Rambla.

Un públic notòriament menys juvenil i amb indumentària a l’estil Casino de Peralada s’apropava al Teatre Jardí, la sala de concerts més guapa de les comarques gironines. Aute entrava a l’escenari amb retard i després del visionat d’un curt metratge d’animació que ja d’entrada ens va semblar força llarg. Va avisar, relliscant un català ben fluid, «que podia estar-se unes 8 hores a l’escenari» i realment el tempo va ser lent. Com a cantant modula molt bé la veu, però aquells antiquats arranjaments de tarannà new age (sobretot els sintes i les percussions) fan caure les parpelles fàcilment. Sort que els (també eterns) monòlegs entre cançons despertaven del sopor d’aquestes.

Si Aute compta amb una reputació que li garanteix una legió d’incondicionals, menys no podem dir d’Albert Pla, que durant la llarga doble hora del seu xou esperpèntic es va delectar amb una audiència entusiasta i somrient. El barceloní –que podria guanyar els Òscars de pitjor vestuari del món de l’espectacle (Dalí ja els va deixar allà a dalt del Museu, potser pensant en una ocasió així) es va envoltar de col·laboradors d’alt nivell, com Sílvia Pérez Cruz, Refree, Pascal Comelade o Quimi Portet, per donar un toc de qualitat musical, ja que el mateix Pla (coses del cognom…) només posseïx paraula i molta posse. Però quan la mascarada ven millor que la mateixa música, regna el més pallasso… I així es pot entendre la filiació amb Pau Riba, que en un moment de deliri absolut va sortir a l’escenari transvestit de noia gogó, al so de Walk on the wild side del desaparegut Lou Reed. Excessiu, sí. Però al menys la cançó era l’adequada.

Professor Leònides
Fa poemes que t’escabellen 

Fotos: Anna Otero

#NOMESALACUSTICA

És el seu moment. Els festivals d’estiu de les comarques gironines ens diuen adéu i Figueres ens obre escenaris a les diferents places de la ciutat per omplir-les de música i espectadors. És la cita musical de referència de final d’estiu.

La 13ª edició del Festival Acústica arriba amb una programació variada i qualitativa que oferirà més de 40 actuacions distribuïdes pels 5 espais de l’aparador acústic de Catalunya. I és que els de la capital de l’Alt l’Empordà aquest any ens sorprenen amb novetats i la qualitat i quantitat d’artistes catalans que sonaran durant 4 dies són el que destaquen d’aquesta edició; Silvia Pérez Cruz, Manel, Gerard Quintana, Txarango, Joan Dausà, Els Pets, Oques Grasses o la Fundación Tony Manero són alguns dels que es podran escoltar des d’avui i fins al proper diumenge a Figueres.

Seguint amb les efemèrides del país, el festival també acull el concert del Tricentenari de la Troba Kung-fú i glosadors dels Països Catalans.

Un altre d’especial i novedós és el concert d’Albert Pla, que ha triat l’Acústica per celebrar els seus 25 anys de carrera amb uns col·laboradors ben especials (de moment es confirma les col·laboracions d’Estopa, Quimi Portet, Pau Riba o Tomasito). El concert, que tindrà lloc al nou espai de la plaça Gala-Salvador Dalí, ja ha exhaurit totes les entrades.

I és que el festival Acústica, que es va iniciar ara fa 12 anys a les places de Figueres, en format més petit i de la mà de PromoArtsMusic, sempre s’ha caracteritzat per concerts on la majoria d’artistes ofereixen el seu repertori en format desendollat tot i que els últims anys el fet acústic ha deixat de ser l’eix central d’aquest festival, on el que prima és la bona música.

Aquest any es repeteix l’Acustiqueta, la part més familiar del festival. Aquest any compta amb actuacions especials com les estrenes dels projectes “Heavy per Xics”, el tribut a Michael Jackson “We Are The World” per Moonwalkers i actuacions de Macedònia, Brodas Bros o The Penguins “Reggae per Xics”.

Finalment, el festival anunciava avui un homenatge a Peret, en motiu de la desaparició del rei de la Rumba Catalana. Serà amb una sessió que Txarly Brown, Dj i president de l’Associació pel Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), dedicarà a Peret  el proper dissabte a la plaça Gala-Dalí a les 2 de la matinada.

Ens veiem a l’aparador acústic (i no tan acústic) de Catalunya.

#NOMESALACUSTICA

Nonaino
Al ritme de la música

I tu, què Strenes?

Primavera de 2014 i torna el certamen que Promo Arts i l’Ajuntament de Girona van fer debutar l’any passat. Exactament: el Festival Strenes! Molta gent pensava que no resistiria, però de moment aquí está, fins i tot amb una durada més llarga i major nombre d’espectacles. Potser el que no s’acaba d’entendre és el concepte, o sigui, que és el que vénen a estrenar –si és que ho fan– tots aquests grups i cantautors a la rebatejada com la ciutat dels festivals. Analitzem.

Més dies, més concerts, més espais, més pressupost… Tot és més en la segona edició del Festival Strenes. De fet, la llista dels artistes que participen és tan llarga que seria impossible esmentar-los tots en els caràcters que tenim disponibles per aquesta notícia.

L’estrena, l’any passat, ja havia sigut ambiciosa, però pel 2014 el festival creix exponencialment. L’Ajuntament sembla molt interessat en arrelar-lo i PromoArts (que gestiona l’Acústica de Figueres i el Sons del Món de Roses, entre altres) no ho està menys. De fet, per a l’agència empordanesa sembla ser tot una troballa, ja que així aprofita per descarregar-hi els artistes dels quals és representant, com per exemple l’inapagable estrella Gerard Quintana, que repeteix, o les inefables vedets que responen pel nom de Macedònia.

Però el que encara ens genera més perplexitat és el concepte de l’esdeveniment, que dóna origen al seu nom, redactat arditosament amb un error d’ortografia: Strenes… De què? Doncs, vénen els de tota la vida (Sisa, Pau Riba, Els Pets…), els grups de moda (The Mamzelles, Amics de les Arts, Oques Grasses…) i està clar, els emergents (Judit Nedderman, Ljubjana & the Seawolf, etc.). Ara, el que estrenen, en realitat, tant li fa… Pot ser el nou disc, la nova gira, un nou projecte o simplement un nou videoclip. L’important és que inaugurin quelcom. I així tenim un festival on val tot, desde panacees com Miguel del Roig o Orquestra Di-versiones fins a col·lectius marcadament indie com Anímic o cantautors referencials com Sanjosex. És una barreja entre festa major de poble, marató de TV3 i un projecte hipster-modernet. És del més esquizofrènic (o potser hauríem de dir: streno-frènic…) que s’ha vist mai.

És això que faran Cuco de Sopa de Cabra (nou projecte), Mishima (nou disc), Blaumut (nova gira) o Els Amics de les Arts (disc però també un videoclip). Consulteu la cartellera… i ràpid, perquè hi ha molts concerts que ja estan a punt d’exhaurir les entrades. I si voleu reservar els vostres euros per a les birretes, sempre podeu apropar-vos als concerts gratuïts que es fan als bars, com ara El Cercle, Els Jardins de la Mercè o el Cul del Món.

Professor Leònides
Tot el que toca ho converteix en poesia