Festival Í-TACA Cultura i Acció

Perquè la cultura no és un luxe… ÍTACA

Coneixeu el Festival ÍTACA?

Avui us volem descobrir aquest festival, que no és un festival qualsevol sinó que va molt més enllà.

ÍTACA, Cultura i Acció, aglutina propostes culturals de qualitat a un preu assequible amb l’objectiu de reivindicar la cultura com a dret bàsic. Un luxe de festival a l’abast de tothom que celebra la seva tercera edició durant maig, juny i juliol de 2015 per diverses poblacions de l’Empordà.

Des de fa 3 anys, el festival ÍTACA s’ha convertit en l’estandart de la reivindicació per la cultura a l’abast de tothom a l’Empordà. Seguint l’estela de la campanya Per la salut de la Cultura, endegada pel Teatre de Bescanó el 2012, en contra de la pujada de l’IVA cultural al 21%, el festival empordanès ven pomes enlloc d’entrades.

Aquest any, amb un cartell molt interessant i amb noms internacionals però a preus assequibles i amb música per a tots els gustos des del mite del reggae Alpha Blondy –que actuarà al fantàstic escenari de la platja de Port Bo de Calella, el de les Havaneres, el proper 3 de juliol- fins a l’estrena del nou disc de La Pegatina a comarques gironines, Revulsiu, el proper 20 de juny a Torroella. Els Pets, Albert Pla, Roger Mas, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, són alguns noms que formen part del cartell.

En aquesta edició, ÍTACA estrena un nou i original format de concert, la Batalla de Galls, que enfrontarà musicalment en un galliner preparat per a l’ocasió a Cris Juanico i Guillamino, el proper 22 de maig a Torroella de Montgrí, i a Joan Colomo, Mau d’Esperit i Joan Pons d’El Petit de Cal Eril, el proper 6 de juny a La Pera.

ÍTACA dona el tret de sortida aquest diumenge amb la III Marxa al Montgrí, que portarà la música fins al capdamunt del Castell del Montgrí amb Anna Roig, Berros de la Cort, una gran festa que es clourà amb l’actuació de la Kepa Junquera.

La cultura no és un luxe, diuen els seus organitzadors, però aquest cartell sí que ho és.

Ens veiem a ÍTACA!

Aprenent xerraire

Per arribar tard sempre hi ha temps

La Iaia XXL: On guardaran la màgia?

Ho advertia un dels membres de la Iaia en una entrevista en aquest blog: “Serà un concert de pop d’alta volada”. I el concert de la Iaia XXL de divendres al Festival Ítaca, Cultura i Acció, va sobrepassar –amb escreix- les expectatives sorgides d’aquesta afirmació.

La Iaia i la cobla La Bisbal Jove es van desplegar sobre l’escenari de la Plaça del Castell de la capital empordanesa com poques vegades es té l’oportunitat de veure.  Sense res a envejar als grans combos caribenys i a les big bands, una desena llarga de músics van encarregar-se d’aterrar un espectacle musical que responia de manera intensa i directa a la pregunta que posa nom al seu darrer disc: On és la màgia?

La màgia es va apoderar durant una hora i mitja de tots els qui vam poder assistir a aquell exercici de mestissatge. Si algú dubtava del resultat d’unir la proposta d’aquest trio osonenc amb la cobla, s’equivocava. Accidents, gossos i així successivament, van anar desxifrant gran part de les peces que nodreixen el seu últim àlbum. I ho van fer –una vegada i una altra- carregats d’una força i una energia realment contundents.

L’arribada del Vaixell va donar uns breus moments de pausa a aquell esclat ininterromput d’un so que no deixava lloc ni al silenci ni a la sensació de buidor. Doncs l’encaix de les dues formacions no permetia altra cosa que deixar-se embolcallar per una marea musical incommensurable. Una onada sobre la qual no hi havia més remei que deixar-s’hi endur a mercè dels músics.  Ja a la recta final del concert, els membres de la Iaia es van permetre el luxe de canviar d’instrument  durant una cançó i exhibir, així, la seva destresa fora del seu lloc habitual.

En el darrer sospir de la nit -qui sap si n’hauríem aguantat gaires més- la Declaració de Principis va permetre una conclusió magnífica a un concert molt especial.  Amb un últim sospir de xilòfon a 6 mans i una cobla obrint a ritme de sardana.

On guardaran la màgia?

L’Optimista
Sempre beu el got més ple

La màgia de la Iaia XXL

Aquest cap de setmana el Festival Í-taca, Cultura i Acció encara la recta final per seguir oferint una programació local i de qualitat. Divendres és el torn d’Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents, més coneguts com La Iaia.

I aquesta vegada La Iaia no ve sola, presenta la versió XXL del seu nou disc On és la màgia? (Música Global) amb la col·laboració de la cobla La Bisbal Jove. Us ho perdreu? Quinze músics a dalt de l’escenari de la plaça del Castell de la Bisbal presentant el nou treball dels de Vic.

Parlem amb Ernest Crusats, guitarra i veu de La Iaia, que ens explica què podem trobar en el nou treball del grup i al concert de divendres.

Orella Activa.On és la màgia? presenta un gir respecte al que presentàveu en el primer disc, a què es deu?

LA IAIA. “Es deu a la recerca de fórmules més pròpies i originals que ens permetin expressar-nos de la manera que volem en aquell moment. Per desmarcar-nos del fenomen folk i per oferir a la gent i a nosaltres mateixos una música diferent i una experiència de música en català que no s’ha fet mai.”

O.A. Què significa el títol d’aquest segon treball?

LA IAIA. “Significa aquesta recerca d’allò màgic. Aquest moviment cap a unes sensacions, cap a un estat vital, cap a un il·lusió, cap a una necessitat de canvi. Obre una reflexió del que s’ha perdut o del que està per venir. És un títol gens concret però molt senzill.”

O.A. El concert de dissabte al Festival Í-taca té un format especial ja que toqueu amb la cobla jove de la Bisbal. A que es deu aquesta decisió de tocar units?

LA IAIA. “La proposta neix de l’auditori de Barcelona. És una barreja marciana de dos universos aparentment molt separats però que conviuen en una harmonia preciosa.”

O.A. Com serà aquest concert?

LA IAIA. “Serà un concert de pop d’alta volada, amb arranjaments i un treball musical molt potent. Una experiència única al món, entre el pop d’avantguarda i l’aire sardanístic.”

Nonaino
Al ritme de la música

Arribem a Í-TACA menjant ous i pomes

Í-TACA és llibertat, és arribar a tocar un somni, és lluita… Aquest és l’esperit d’un festival diferent, Í-TACA, Cultura i Acció, que l’any passat va iniciar la seva ascenció (mai millor dit, doncs un dels concerts es va celebrar a dalt del Castell del Montgrí) i que aquest any, del 18 d’abril al 12 de juliol, pretén escampar de nou diferents propostes culturals de qualitat i amb esperit reivindicatiu arreu del Baix Empordà.

Perquè us feu una idea, aquesta és textualment, la declaració d’intencions del festival: “El festival Í-TACA segueix perseverant en la idea que un altre món és possible. Creiem que guanyar-se la vida, la cultura i el compromís social no són elements que hagin d’estar renyits. Tant és així que, per segon any, intentem fer viable una proposta cultural arriscada que, a més de proposar i dinamitzar l’oferta cultural del Baix Empordà, treballa per recopilar aportacions i col·laborar amb tot tipus d’entitats i associacions que treballen per un món millor.” En aquest manifest l’organització deixa clars els seus objectius.

I en aquesta línia reivindicativa, en la primera edició, Í-TACA es va apuntar a la campanya ‘Per la Salut de la Cultura’ iniciada l’estiu del 2012 pel Teatre de Bescanó, en protesta per la puja de l’IVA cultural. Í-TACA no ven pastanagues, ven pomes del Baix Empordà i ous ecològics d’una granja de La Pera amb els que es “regala” l’entrada d’un concert. “Creiem que la cultura no és un luxe, sinó que és, com l’ou, la poma o les pastanagues, un producte de primera necessitat que hauria de tributar com a tal. Som conscients que aquest acte no és una solució al problema, només representa una acció reivindicativa i una manera que el públic pagui menys“, explica el director del festival, Fran Arnau.

Aquest any, les atrevides propostes del festival passen per 8 pobles del Baix Empordà i, pel que fa a la música, destaquen Manel, Joan Dausà, Chano Domínguez, Oques Grasses (aquest any seran els que pujaran al Montgrí), Sanjosex, La Iaia XXL (amb la Cobla La Bisbal Jove), Paco Ibáñez, CARMEN113, XEVI SF, Orquestra Fireluche i Lídia Pujol. La cultura no és un luxe, diuen, però aquest cartell sí que ho és.

Un any més, Orella Activa vol felicitar Í-TACA per aquesta iniciativa. Subscrivim tots els seus objectius, sense dubte.

I a tots vosaltres, us animem a comprar ous i pomes i a disfrutar de la cultura!

Alice Malice
Les aparences no enganyen