Festival (a)phònica

El pa sencer

No hi havia a l’(a)phònica de Banyoles un racó més viu i emotiu que aquell. El dissabte 20 de juny, el claustre del Monestir de Sant Esteve de la capital de l’estany va esdevenir l’escenari  d’Ovidi, Poema sense acabar, un diàleg intens entre el vers recitat de Joan Massotkleiner, la paraula cantada per la Gemma Humet i la narració que tot ho sosté i amalgama: la guitarra i la veu de Toti Soler.

Tot just començaven i un cop puntejada la darrera corda de Les dones en Toti ja sospirava. Aquella no seria una vesprada tèbia, tot el contrari. El que ens esperava a tothom qui vam tenir l’oportunitat de gaudir d’aquella cita no era més que un constant puja-i-baixa d’emocions, records i sobretot, plaer, molt plaer.

El plaer de sentir com la poesia de Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés o Blai Bonet –per dir-ne alguns- revivia i prenia cos i ànima en la interpretació d’en Joan Massotkleiner. El plaer de deixar-se endur pel cant de la Gemma Humet, dolça i punyent a l’hora. I el plaer del mar de fons, d’escoltar i ser testimonis de l’actuació d’en Toti Soler, de la seva capacitat màgica de convertir la paraula en música.

A mesura que la llum natural va començar difuminar-se en la nit, l’escenari prengué una major presència i els versos de Gaspar Hauser i l’Homenatge a Teresa van donar lloc a alguns del moments més intensos del concert. Moments en els quals els aplaudiments es resistien a esclatar amb l’esperança d’assaborir els darrers sons de la veu i la guitarra, encara que ressignats, acabaven repicant llargament.

Finalment, Tot explota pel cap o per la pota, tancament immillorable per una actuació que poc va deixar a desitjar. Potser ens hauríem conformat amb molles, però ens van oferir el pa sencer.

Un festival amb Veu pròpia

Els amants de la música i, especialment els fans d’aquell element que neix dels i les cantants, la veu, tenen una cita ineludible a Banyoles del 20 al 24 de Juny. Arribant ja a la seva 11ena edició, el Festival (a)phònica torna a presentar-se amb un cartell que no deixa dubte sobre la voluntat dels seus organitzadors: donar espai al màxim nombre de mostres que aquest recurs vocal aporta a aquesta disciplina artística.

Ja sigui partint de la lletra quasi recitada per part de l’uruguaià Jorge Drexler, passant per les tonalitats tan característiques de la música soul, a través de The Excitements i acabant per les intenses mostres de creativitat i capacitat de metamorfosi de tècniques vocals com el BeatVox. L’(a)phònica torna a plantejar de manera ufana els resultats d’un plantejament que no discerneix entre gèneres, sinó que busca explorar els diversos arguments d’aquest instrument que ens ha vingut donat per naturalesa.

I com no podia ser d’una altra manera, tot plegat sense deixar de banda una bona mostra de les veus que representen les noves incursions dins l’escena local com les de Germà Negre. I deixo el repàs del repertori aquí, que se’ns podria fer de nit resseguint tots els espectres que aquest festival narra.

Així que no ho dubteu i invertiu uns segons a repassar la programació de l’edició d’enguany, que de ben segur us despertarà les ànsies necessàries per aclarir la gola, posar a to les cordes vocals i sortir a acompanyar aquells qui no dubten a col·locar la veu com a centre de les seves propostes musicals.

L’Optimista
Sempre beu el got més ple