Els Amics de les Arts

Descobriments Acústics: Sotrac

Sovint caiem en la temptació d’assumir que els grans festivals són espais on tenir l’oportunitat de veure i escoltar artistes que difícilment es deixen veure en propostes de formats menors. I si bé és cert que compleixen amb aquesta funció, a vegades també ens permeten descobrir grups que tot just s’embarquen en el món de la música professional i que en comptades ocasions han tingut la possibilitat de tocar en un escenari amb una posada a punt òptima.

L’Acústica de Figueres és un bon exemple d’aquesta dualitat, barrejant escenaris amb propostes consolidades i de renom com Dover, Gertrudis o Els Amics de les Arts -per dir-ne alguns de diversos estils-, amb d’altres on són grups novells els qui prenen el protagonisme: Sotrac -Concurs Plaça de Estació Figueres- o Trau -Guanyadors del Sona9-.

Aquest dijous 27 d’agost va ser el torn de la banda Sotrac, un projecte jove nascut entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols que ens va deixar una bona mostra de la cerca que han emprès. Una cerca que els té navegant entre un pop-rock valent: lletres que arrisquen i esquiven els continguts fàcils i estereotipats, veus entrellaçades i dolços tocs de flauta travessera. A més de presentar una base rítmica i melòdica que és capaç d’oferir moments de plaent intensitat musical, amb una menció especial per la intenció i la voluntat d’introduir unes guitarres amb caràcter que siguin alguna cosa més que un mer acompanyament.

El que més s’aprecia de concerts com el que va oferir Sotrac a l’Acústica 2015 és el plaer de descobrir un grup que tot i la inexperiència i les habituals dificultats d’aquell qui encara és novell, mostra aquesta satisfacció dalt de l’escenari. I sobretot, sentir a través de les ones aquest so que encara no és, que apunta i exhibeix molta intenció, i que per instants mostra tot el seu potencial. Romandrem atents a la pròxima sotragada.

L’Optimista
Sempre beu el got més ple

I tu, què Strenes?

Primavera de 2014 i torna el certamen que Promo Arts i l’Ajuntament de Girona van fer debutar l’any passat. Exactament: el Festival Strenes! Molta gent pensava que no resistiria, però de moment aquí está, fins i tot amb una durada més llarga i major nombre d’espectacles. Potser el que no s’acaba d’entendre és el concepte, o sigui, que és el que vénen a estrenar –si és que ho fan– tots aquests grups i cantautors a la rebatejada com la ciutat dels festivals. Analitzem.

Més dies, més concerts, més espais, més pressupost… Tot és més en la segona edició del Festival Strenes. De fet, la llista dels artistes que participen és tan llarga que seria impossible esmentar-los tots en els caràcters que tenim disponibles per aquesta notícia.

L’estrena, l’any passat, ja havia sigut ambiciosa, però pel 2014 el festival creix exponencialment. L’Ajuntament sembla molt interessat en arrelar-lo i PromoArts (que gestiona l’Acústica de Figueres i el Sons del Món de Roses, entre altres) no ho està menys. De fet, per a l’agència empordanesa sembla ser tot una troballa, ja que així aprofita per descarregar-hi els artistes dels quals és representant, com per exemple l’inapagable estrella Gerard Quintana, que repeteix, o les inefables vedets que responen pel nom de Macedònia.

Però el que encara ens genera més perplexitat és el concepte de l’esdeveniment, que dóna origen al seu nom, redactat arditosament amb un error d’ortografia: Strenes… De què? Doncs, vénen els de tota la vida (Sisa, Pau Riba, Els Pets…), els grups de moda (The Mamzelles, Amics de les Arts, Oques Grasses…) i està clar, els emergents (Judit Nedderman, Ljubjana & the Seawolf, etc.). Ara, el que estrenen, en realitat, tant li fa… Pot ser el nou disc, la nova gira, un nou projecte o simplement un nou videoclip. L’important és que inaugurin quelcom. I així tenim un festival on val tot, desde panacees com Miguel del Roig o Orquestra Di-versiones fins a col·lectius marcadament indie com Anímic o cantautors referencials com Sanjosex. És una barreja entre festa major de poble, marató de TV3 i un projecte hipster-modernet. És del més esquizofrènic (o potser hauríem de dir: streno-frènic…) que s’ha vist mai.

És això que faran Cuco de Sopa de Cabra (nou projecte), Mishima (nou disc), Blaumut (nova gira) o Els Amics de les Arts (disc però també un videoclip). Consulteu la cartellera… i ràpid, perquè hi ha molts concerts que ja estan a punt d’exhaurir les entrades. I si voleu reservar els vostres euros per a les birretes, sempre podeu apropar-vos als concerts gratuïts que es fan als bars, com ara El Cercle, Els Jardins de la Mercè o el Cul del Món.

Professor Leònides
Tot el que toca ho converteix en poesia