Dover

Descobriments Acústics: Sotrac

Sovint caiem en la temptació d’assumir que els grans festivals són espais on tenir l’oportunitat de veure i escoltar artistes que difícilment es deixen veure en propostes de formats menors. I si bé és cert que compleixen amb aquesta funció, a vegades també ens permeten descobrir grups que tot just s’embarquen en el món de la música professional i que en comptades ocasions han tingut la possibilitat de tocar en un escenari amb una posada a punt òptima.

L’Acústica de Figueres és un bon exemple d’aquesta dualitat, barrejant escenaris amb propostes consolidades i de renom com Dover, Gertrudis o Els Amics de les Arts -per dir-ne alguns de diversos estils-, amb d’altres on són grups novells els qui prenen el protagonisme: Sotrac -Concurs Plaça de Estació Figueres- o Trau -Guanyadors del Sona9-.

Aquest dijous 27 d’agost va ser el torn de la banda Sotrac, un projecte jove nascut entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols que ens va deixar una bona mostra de la cerca que han emprès. Una cerca que els té navegant entre un pop-rock valent: lletres que arrisquen i esquiven els continguts fàcils i estereotipats, veus entrellaçades i dolços tocs de flauta travessera. A més de presentar una base rítmica i melòdica que és capaç d’oferir moments de plaent intensitat musical, amb una menció especial per la intenció i la voluntat d’introduir unes guitarres amb caràcter que siguin alguna cosa més que un mer acompanyament.

El que més s’aprecia de concerts com el que va oferir Sotrac a l’Acústica 2015 és el plaer de descobrir un grup que tot i la inexperiència i les habituals dificultats d’aquell qui encara és novell, mostra aquesta satisfacció dalt de l’escenari. I sobretot, sentir a través de les ones aquest so que encara no és, que apunta i exhibeix molta intenció, i que per instants mostra tot el seu potencial. Romandrem atents a la pròxima sotragada.

L’Optimista
Sempre beu el got més ple