Concurs de Música en Viu del Gironès Intro

Per què serveixen els concursos?

Aprofitant l’inici del concurs de Música en Viu del Gironès Intro -un concurs més de les comarques gironines, dit sigui de passada, de “moral distreta” per la poca projecció que li donen les institucions implicades-, ens hem plantejat aquest interrogant i l’hem plantejat a músics i professionals del sector: Per què serveixen els concursos?

És la panacea guanyar un concurs? Obre moltes portes o, al contrari, pot arribar a tancar-ne? Sembla una conclusió increïble però sí, de vegades és pitjor guanyar-lo.

No tot són flors i violes en el món dels concursos musicals però en alguns casos sí que poden representar una bona empenta. La banda palafrugellenca de surf-garage 13th Magic Skull va guanyar el concurs Capitan Demo 2013, organitzat per Radio 3. Contra tot pronòstic -no per la manca de qualitat, sinó per tractar-se d’una banda instrumental- 13th Magic Skull va anar superant etapes en aquest concurs en què la votació popular hi tenia un pes específic. El premi, tocar al FIB 2013 -un somni a l’abast de poques bandes emergents-, enregistrar Los Conciertos de Radio 3 a La 2 i ser entrevistats al programa Capitan Demo de Radio 3 en directe. “Sens dubte, en guanyar aquest concurs hem aconseguit tenir presència en uns mitjans de comunicació i accedir a un públic que sense això hagués sigut molt difícil“, explica un dels seus components, Lluís Català.

Per la banda de rock gironina Casparvon, amb un ampli palmarès en concursos -guanyadors de l’Intro 2011, el UUHQUEMUSICA!!! de Sant Feliu de Guíxols, el Concurs de les Festes Can Genís de Palafrugell, el Premi popular Amanida Sound de Viladrau, el Premi popular Wolfest de Barcelona i el segon premi de l’Argila Pop de Quart, aquests certamens tenen els seus pros i els seus contres. “D’una banda, et donen l’oportunitat de tocar, això et dóna experiència i taules, un grup necessita directes, sinó es rovella. L’altra cara de la moneda es que en moltes ocasions dóna la sensació que els deus alguna cosa”, explica el cantant, Ángel Risco. “Hi ha molts concursos que són tot un negoci per a l’organització, t’obliguen a vendre entrades, assistències mínimes… una mica penós“.

Creativitat, competitivitat o rentat de cara?
Molts concursos defensen la seva existència amb l’objectiu de fomentar la creativitat i promoure les bandes novells i així justifiquen la seva continuïtat. A l’hora de la veritat, però, compleixen aquestes expectatives?

Per Lluís Català, els concursos no fomenten la creativitat, sino la competitivitat. “Els guanyadors sempre ho són en base a uns interessos comercials i de marketing, per això no entenem com hem pogut guanyar el Capitan Demo (riu)”.

Segons Ángel Risco, de Casparvon, “els concursos et posen les piles, et despertes i prepares el directe. La creativitat és una cosa molt més interna i es manifesta quan toca“. En molts casos, tampoc s’acaba de complir la suposada “projecció” que donarà a la banda guanyar un concurs. “El problema és que normalment, no es fidelitza la relació concurs-bandes. No els guia en el període post-concurs. Diguéssim que des de l’organització del concurs pensen que ja van aportar tot el que podien aportar, i realment no és així. És curiós que en la programació de les Barraques de Girona hi hagi cap banda guanyadora d’anys anteriors, no?

Sovint, els concursos són el justificant de les institucions per rentar-se la cara en virtud de la promoció de  la música emergent però realment hi destinen uns recursos mínims i la difusió deixa molt que desitjar. Per l’exUmpah-pah Pau Marquès, membre del jurat de l’Intro, l’interès del concurs radica en el premi. “Si hi ha un premi final interessant pot servir perquè el grup es posi les piles amb una data i un objectiu. També serveix una mica com a difusió del grup, però en aquest sentit sóc una mica excèptic respecte al resultat final en la majoria de concursos.”

En aquest sentit, el director de La Mirona, Jordi Planagumà, considera que “els concursos serveixen d’aparador musical de les noves propostes que encara no tenen moltes opcions de poder tocar. Els entenc com una “mostra” més que no pas com una competició, ja que guanyar un concurs no és garantia de que el grup guanyador farà un pas molt gran a la seva carrera. Són una manera que els grups es posin davant el públic i arribin a més gent de la que habitualment els segueix. Són una experiència per a la banda“.

Una mala experiència
I també hi ha casos, pocs, de grups que desitjarien no haver guanyat un concurs, com el dels Gruixut’s. La banda baixempordanesa va guanyar la final del Sona 9 de 2007, compentint ni més ni menys que amb Manel, que van quedar segons, i Bikimel. Amb un premi suculent -12.000 euros per gravar un disc i 6.000 per gravar un videoclip, una gira per Catalunya- i una gran repercussió als mitjans, el Sona 9 és probablement el concurs més “desitjat” per gairebé totes les bandes catalanes. Però no és or tot el que llueix. The Gruixut’s tenien clar que no guanyarien. “Jugàvem fora de casa“, explica Carles Sendra, cantant de la banda. I, de fet, és com si no haguessin guanyat. A la final, els profetes del gruixudisme van trobar un ambient hostil. “El públic ens va xiular i hi va haver una “guerra civil” entre els membres del jurat, amb gent molt ofesa perquè vam guanyar i gent radicalment a favor“. Però les conseqüències de la seva victòria -o hauríem de dir la derrota de Manel?- no van acabar aquí. Al dia següent de guanyar, van rebre un munt de missatges de gent que els insultava.

Els mitjans es van arrepentir i van compensar molt Manel mentre que a nosaltres ens van oblidar per sempre“, explica Sendra. Al programa del Primavera Sound de l’any següent, es presentava Manel com “els finalistes del Sona 9 que incomprensiblement no van guanyar”. El periodista Albert Puig, membre del jurat del Sona 9, va afirmar en un article d’opinió que “tots ens vam equivocar”. Per sort, mentre Catalunya es flagelava, The Gruixut’s s’ho prenien amb humor i seguien cantant Vull sortir al Punt Diari -precisament és un dels pocs mitjans que els ha fet cas-. “No vam entendre tota aquesta mala òstia ni perquè ens van fer guanyar si no volien que guayéssim“.

A tot això, el jurat del Concurs Intro ja ha anunciat les 8 bandes seleccionades perquè actuin a la primera eliminatòria*: Straight On, Liar Desiré, Ian Sala, La Perdiu Spencer, GIR, El Impasible Jack Kirby, Núria Cortell i Sota Sospita. Felicitats (o no), qualsevol d’aquestes bandes podrien ser els nous Manel o… els nous Gruixut’s.

*Canvi de lloc dels concerts de la sala Tourmix a La Impremta, pel tancament sobtat (snif) de la sala Tourmix.

Tinky Winky
Teletubie morat de bona fe