Si les discogràfiques produïssin únicament discs, avui no existirien. Aquest negoci, fa uns anys molt pròsper, ha hagut de renovar-se per no morir: la indústria discogràfica s’ha hagut de reconvertir augmentant la seva col·laboració amb el músic. Representar artistes, organitzar festivals o gestionar els drets d’autor de les bandes són algunes de les moltes funcions que fan avui les discogràfiques.

Arrel d’això, sorgeixen nous segells i projectes amb mentalitats diferents. Bankrobber, avui amb seu a Barcelona però amb origens a La Bisbal d’Empordà, i els gironins Saltamarges ens expliquen la seva filosofia per sobreviure.

Marçal Lladó de Bankrobber, actual casa de Guillamino, Sanjosex o Mazoni explica:

“Vam començar de manera molt natural, intentant treure un disc d’uns amics que tenien una banda, i així és com hem evolucionat. Volíem oferir el model 360º del motor musical,  aprofitant els recursos que tens a l’abast i treballant al màxim tot el que dóna un artista. Així, és com hem anat marcant el caràcter de Bankrobber.

 …Tot i estar en crisi, de música sempre se’n farà, i al final, les discogràfiques som el punt de partida. No és fàcil, però ja trobes la manera de sobreviure. El nostre futur el veig com una empresa que recomana artistes. Avui, amb Internet, tothom pot autoeditar un disc però jo crec molt amb algú que et recomana amb la marca de qualitat i això, és el que et dóna el segell.

…La nostra filosofia, o més ben dit, la nostra manera de ser és la proximitat,  treballant de prop el procés creatiu dels artistes. “

Albert de Saltamarges, segell d’estil underground amb 3 anys de vida explica:

“Saltamarges neix de 6 amics apassionats per la música amb  l’objectiu d’editar els nous temes dels gironins Hurricäde. La nostra feina és molt variada;  distribuïm edicions digitalment i a botigues, fem intercanvis amb altres segells, promocionem a mitjans… però també gestionem l’organització de bolos,  vendes online, edicions… Tots els petits beneficis es reinverteixen en poder tirar endavant noves edicions i, en definitiva, a donar suport a bandes que ens apassionen i amb les que creiem que és interessant aportar el nostre granet de sorra.

…El nostre projecte no té res a veure amb una discogràfica multinacional com es podia entendre als anys noranta, ens movem dins d’uns termes econòmics i de plantejament que no es poden comparar en tot aquest àmbit anomenat “indústria musical”. Per això, no ens espanta la crisi, Saltamarges no deixarà d’existir mai per culpa d’una mala conjuntura econòmica, sinó més aviat si un dia ens en cansem o si, simplement, ho deixem aparcat perquè tenim altres projectes en ment que no ens permeten dedicar-hi el temps suficient.

…Tenim la filosofia DIY (Do It Yourself, “Fes-t’ho tu mateix”), una filosofia ja molt antiga i que el punk va adoptar de seguida com la millor forma per poder tirar endavant projectes que no es deixin contaminar per cap altre factor que no sigui la simple llibertat creativa.

Certament, com diu Marçal de Banlrobber, de música sempre se’n farà i ara són els músics que escullen la forma com volen fer-la arribar al públic i al mercat. No totes les discogràfiques han sobreviscut els últims anys. Certament, moltes han perdut el sentit si no s’han sabut replantejar enfront la crisi, les noves tecnologies l’autogestió i l’autoedició.

Nonaino
A ritme de la música