Adrià Puntí

CALEXICO I ADRIÀ PUNTÍ, A LA CONQUESTA D’EMPÚRIES

Comença a ser ja també una tradició que el jaciment històric d’Empúries, vora mar, rebi concerts i altres activitats d’entreteniment durant l’estiu. Aquest agost la programació musical compta amb Calexico, Adrià Puntí o Motis & Chamorro, entre altres atraccions. Pujeu a l’arena… a mitjans de mes, als Concerts al Fòrum Romà d’Empúries.

L’oferta musical de les comarques gironines durant l’estiu fa molt que ha traspassat els llindars plutocràtics del Castell de Peralada o dels Jardins de Cap Roig, amb una clara tendència a la heterogeneïtat i la democratització. A més a més, espais històrics i escenogràfics –degudament habilitats per platees cíviques– no falten per aquestes latituds.

Una d’aquestes propostes ha assentat lloc a les Ruïnes d’Empúries, indret desconcertant, a més per la serpentina proximitat del mar, que li dona un inconfusible i irresistible tarannà paisatgístic. Aquest any repeteix, i el Fòrum Romà farà de perímetre per a dos caps de setmana amb molta intensitat, tot i que el primer promet més que el segon.

Així, trencant les onades, el divendres 14 d’agost, s’espera ansiosa i incompletament l’aparició del saltenc Adrià Puntí, que en els darrers temps sembla reconciliat amb els escenaris, després d’una llarga sabàtica. L’acompanyarà el conjunt jazz-rock The Fellaction on the rocks Band Bang Bang per abrillantar una nit de poesia, estrelles fugaces i carisma, que segurament quedarà en el record.

Només un dia després, el dissabte 15, l’única presència internacional d’aquest agost a Empúries, els nord-americans Calexico, heralds d’un so alternatiu, sofisticat i polimorf, que creua les fronteres del pop, el rock, el country i la cúmbia per generar atmosferes molt pròpies i personals. A més, també són coneguts per les seves col·laboracions, que inclouen alguns músics peninsulars, com ara el madrileny Depedro o la granadina Amparo Sánchez. Els de Tucson tindran com a telonera la més recent revelació indie del Principat, la vigatana Núria Graham, que haurà d’aprofitar aquesta oportunitat d’obrir per una banda mítica donant el seu millor i confirmar crèdits, més enllà de ser l’enèsima cantautora-promesa, als seus tendres 19 anys d’edat.

Pel següent cap de setmana, es continuarà musicant al teatral Fòrum d’Empúries, però amb menys gas, tot i que alè no li ha de faltar a la jove trompetista Andrea Motis per bufar l’instrument amb la banda del seu dedicat professor Joan Chamorro, el divendres 22. Ja se sap, omplen la nit de standards molt ben tocats… i prou. Curiosament, això sí, tindran com a teloner el cantant i compositor d’Anímic, Ferran Palau, potser una mica desplaçat, però que podrà encantar als més preparats amb el seu neo-folk de tessitura ambiental i profunda. A tenir en compte.

El cicle de concerts conclourà el dissabte 23, amb els Txarango, els reis de la música patxanga imberbe, que tindran a la primera part als banyolins Germà Negre, fidels deixebles també d’aquest gènere retro, festiu i circense que alguns mitjans classifiquen com a mestissatge. Bé, al menys no es pot dir que el programa no és variat, per què ho és i molt, per totes les orelles, actives o no. Ho hem d’agrair a la post-modernitat.

Recordeu que, a més a més dels concerts, tot el mes d’agost a Empúries també es fan visites teatralitzades molt interessants al capvespre – «In Vino Veritas», plenes de drama, humor i intriga, al que s’afegeix l’obsequi d’un mulsum (ví romà aromatitzat). I fins el 6 de setembre es pot seguir també la suggerent exposició “El sexe a l’època romana”… només pels més trempats, és clar.

 

Professor Leònides
Dispara (amb) poemes

Jazz i connexions “gabatxes”

A l’equador de la 14a edició del Festival de Jazz de Girona ens fixem en la proposta que tindrà lloc demà (22.00h) a La Mirona amb Gabacho Maroconnection, una formació franco-espanyola-marroquina, que fusiona el jazz, el flamenc i la música tradicional magrebina i que apunta a ser una de les revelacions del jazz mediterrani actual. Acaben de publicar Bissarra (2014) i després d’actuar en alguns dels festivals de jazz de més renom a França, Itàlia, l’Estat espanyol i el Marroc, fan parada obligatòria a Girona.

El projecte sorgeix del quintet Gabacho Connection, liderat pel bateria Vincent Thomas i format per músics francesos i espanyols. Si bé inicialment el grup es proposava versionar música de compositors francesos de jazz que s’han inspirat en la música africana (Henri Texier, Bertrand Renaudin, Julien Loureau o Aldo Romano), un viatge al festival d’Essaouira descobreix a Thomas la música chaabi i gnawa i és allà on decideix incorporar músics i instruments marroquins a la formació, convertint-la en un octet de world jazz inspirat en l’estètica de músics de fusió com Avishai Cohen, Joe Zawinul o Karim Ziad. Una proposta sorprenent, per als que creuen que la música no té fronteres.

El Festival de Jazz ja ens va sorprendre amb el concert inaugural a càrrec de la Girona Jazz Project fa Puntí, que va interpretar temes d’Adrià Puntí en clau de jazz, una proposta deliciosa i encertada en un moment de redescobriment del genial cantautor saltenc. L’actuació de demà, que enceta quatre dies de programació intensa i variada, apunta que estarà a aquest nivell, pel que us recomanem que no us la perdeu.

I aquí us deixem la resta d’actuacions del 14è Festival de Jazz de Girona pels propers dies:

HOP’S TRIO, EL DRET A DIVERTIR-SE I SOMIAR
Jazz & Swing / CAT
25/09 < 21:00h
Ateneu – CMEM de Banyoles
Entrada Gratuïta

SLOW QUARTET, L’ESPERIT LLIURE DE DAVID MENGUAL
Jazz d’autor / CAT
26/09 < 20:00h
Casa de Cultura (Auditori Josep Viader)
Preu: 3€

SHAKIN’ ALL, JAZZ VINTAGE PER NO PARAR DE BALLAR
Jazz & Swing / CAT
27/09 < 18:00h
La Rambla
Entrada Gratuïta

Alex
La cle des sons

Adrià Puntí, teniu pressa?

Amb onze edicions sobre les seves espatlles, ahir el Festival In-Somni obria l’edició gironina d’enguany amb Adrià Puntí com a cap de cartell.
Primera vegada que escoltava en viu aquest artista, primera ocasió en què assistia en un concert d’aquest festival i primera volta que tenia la possibilitat d’acostar-me al Passeig de la Copa per a una activitat d’aquest tipus fora del temps de Fires de Girona. Nit d’estrenes vaja.

Poc a poc, i al seu ritme, aquesta peça difícilment equiparable del patrimoni musical gironí va anar construint un espectacle contundent i del qual difícilment te’n podies anar amb la sensació de buidor. En els inicis en solitari des de la guitarra i l’harmònica, seguidament acompanyat dels teclats per acabar donant pas a la Fellactions on the Rocks Band Bang Bang, la seva banda, amb la qual arribarien fins al final del concert.

Acompanyat d’un públic fidel i entregat, el concert d’ahir tenia l’aire d’homenatge a aquells qui han gaudit i seguit la trajectòria de l’Adrià Puntí. No tant per la selecció dels temes com per l’exhibició de recursos i sons que van amenitzar els noranta minuts d’espectacle. Els anars i venirs de la seva veu entretallada, les potents combinacions de guitarres elèctriques i violí, els constants moments de màgia lligats al teclat. Encara que pels novells com servidor, la presentació de la nit passada no va fer més que estimular l’interès i les ganes de recuperar aquesta proposta musical que fins llavors havia passat desapercebuda.

Nits com les d’ahir reconforten aquells qui sovint cauen en el temor que la música enllaunada i de tall estandaritzat s’hagi apoderat de l’escena. L’Adrià Puntí ens enllaça amb aquell relat musical que no deixa d’acostar-nos a les propostes que broten de la singularitat i el talent dels qui s’atreveixen a crear. Que duri,duri, duri duri, duri, duri duri, duri, la bona sort.
L’Optimista
Sempre veu el got mig ple