Dins de la programació del Black Music Festival va actuar, per primera vegada a Girona, el mític músic nord-amèrica Stanley Clarke amb la seva banda formada pels joves músics Beka Gochiashvili (piano), Michael Mitchell (bateria) i Cameron Graves (piano). Va ser l’onze de març, a l’Auditori.

Un quartet de músics ben avinguts, capaços d’orquestrar el seu ritme amb una simple mirada, se somriuen mirant-se a la cara i fan sonar els seus instruments a estones amb contundència i d’altres amb un compàs afable, inundant l’Auditori d’una atmosfera personal i íntima.

El concert gairebé no té pauses, els llargs temes se succeeixen un darrere l’altre. Tot comença amb Clarke assegut en una banqueta i tocant el seu
contrabaix clàssic mostrant-nos la digitació impecable i la velocitat dels seus dits que ha fet d’ell una estrella. Després seguirà oferint jazz i melodies funkies canviant d’instrument, introduint el baix elèctric i acostant-se als seus músics per presentar-los i deixar-los espai per al seu propi virtuosisme. Tots gaudeixen del seu moment de glòria, oferint-nos el seu talent sense pressa, alternant solos de bateria i piano a dojo, envoltant-nos d’un ambient melancòlic i proper que de sobte és trencat pel ritme in crescendo del jazz-fusion més modern i experimental. De nou el carismàtic Clarke torna al contrabaix però aquesta vegada canviant de tècnica, agafa el seu arc i ens delecta amb jazz del pur, el públic aplaudeix càlidament gaudint de tots els moments de bona música.

Des de l’escenari Stanley Clarke agraeix al públic la seva presència i s’acomiada amb l’Auditori dret i aplaudint generosament. Finalment, els bisos de regal van calmar la sed del públic que va sortir del concert ben satisfet.

TEXT/FOTOS: Roser Aromar