Última nit d’octubre i la cita és a l’Auditori. Tot i una posada en escena més aviat minimalista, la veu i la presència de Noa, cantautora i compositora d’origen israelita criada a Nova York, omple l’escenari amb el seu estil elegant i desenfadat a parts iguals en la presentació del seu últim treball “Love Medicine”.
Acompanyada del que va ser seu professor de música ara farà 25 anys tocant la guitarra acústica, Noa es va valer simplement de la seva veu i de la seva majestuositat en la percusió per brindar a l’audiència un concert ple de matitzos.
Coneguda pel seu activisme en favor de la pau, va utilitzar el català (correctíssim) per explicar el transfons de moltes de les seves cançons, cosa que el públic present va agraïr i molt dedicant-li fins a cinc minuts d’aplaudiments. Noa va oscil·lar entre cançons de Serrat i Joaquin Sabina, ritmes ètnics, blues, soul i les més clàssiques, tot utilitzant no només els instruments preparats sinó també el seu pròpi cos com a caixa de resonància.
A diferència d’altres artistes internacionals, Noa canta amb i pel públic, la seva simpatia i naturalitat fa que s’estableixi una relació molt propera amb l’audiència, busca jogar i compartir, es nota que s’ho passa bé, que disfruta experimentar amb la seva veu.
En definitiva, un concert amb pinzellades d’aquí i d’allà per saborejar-lo a poc a poc.
Larius. El Cacao (és) d’Escòcia.