Jo també sóc deixeble del Salvatge Manifest

Ja està tot a punt.  Les guitarres elèctriques, les segones veus, la gent de Banyoles, els escenaris, els productors a punt, els altaveus, les sales de concerts, les lletres i tots els festivals. La nit de divendres Morgat Morgat va presentar el seu Salvatge Manifest a la sala petita de l’Auditori de Girona i sí, està tot a punt, ho tenen tot  a punt per menjar-se el món i els escenaris.

Morgat Morgat s’acosta a la música des d’un altre lloc, com un aire diferent que es respira al Pla de l’Estany, més autèntic, des de dins. I ara es fa difícil parlar del què vam escoltar el passat divendres 21, perquè és complicat descriure les coses sorprenents. Intentaré fer una aproximació pels qui encara no heu gaudit d’aquest grup banyolí: us podeu imaginar cinc nois, ahir també amb un pianista a l’escenari, cinc músics que fan pop rock en català. Que en saben molt i que arriben amb el seu nou treball Salvatge Manifest després de molta feina feta, després de quedar semifinalistes en l’edició del Sona9 del 2013 i ara amb la producció de Miqui Puig.

Ens toca molt a prop. Molt a prop la veu de Jordi Torrent, molt a prop amb unes lletres grans i senzilles, al punt. Al punt amb una música atrevida, fan moltes ganes d’aprendre les tornades i de cantar. Moltes ganes de que toquin molt. Un univers morganià, com un lloc que coneixem de tota la vida i un lloc on volem anar.

Per acabar, i enmig d’un procés d’estudi exhaustiu de dades i informacions contrastades voraçment per tal de completar la crònica, acabo de consular Facebook i procedeixo a fer ús del típic “copiar-pegar” d’un comentari que Morgat Morgat acaba de publicar al seu perfil: “Encara embriagats, cansats, inflats, cosits, eufòrics de les emocions que vam viure ahir a la nit. Va ser molt emocionant veure l’Auditori de Girona tan ple i tan bonic. I va ser un plaer presentar-vos amb cames tremoloses però amb tota la il·lusió i convicció del món el nostre Salvatge Manifest. La presentació està acabada, però la festa acaba de començar!”

Evidentment hi ha coses que no es poden dir millor i que només s’han de dir d’aquesta manera i des d’aquí, compartim l’esperit i els somnis d’aquesta banda genuïna. I sí, jo també sóc deixeble del Salvatge Manifest!

La noia del palangre
Allà on vagi Morgat Morgat

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *