Avui en dia no n’hi ha prou en fer un projecte musical de qualitat per destacar, gravar un bon disc i tenir bolos. Les bandes s’han d’exprèmer el cervell per promocionar els seus treballs doncs el mercat està tan saturat de nous projectes que realment és difícil que públic, crítica i programadors es fixin en tots. D’alguna manera cal sobresortir. Cada cop més bandes són conscients que guanyaran adeptes treballant accions diferents i originals per captar l’atenció. Les xarxes socials són les seves grans aliades. Segons l’experta en Marqueting Digital i Marca Personal, Helena Casas -que darrerament ha impartit a l’Espai Marfà uns cursos interessantíssims sobre eines 2.0 per a grups de música-, precisament són aquestes eines les que ajuden més a fidelitzar seguidors.

Però no n’hi ha prou en tenir-ho tot al dia i actualitzat, calen, a més, “anades d’olla” per cridar més l’atenció. Alguns artistes i grups gironins aficionats als braimstorming ens expliquen les seves experiències i els resultats d’aquestes anades d’olla.

Concerts d’estar per casa amb CARMEN113
Recentment CARMEN113 han gravat una sèrie de vídeos per promocionar el format acústic dels temes del seu darrer disc Mecanismos de defensa. La idea és “regalar” concerts al menjador de casa a persones que comparteixin algun vídeo de Mecanismos al desnudo -així els han titulat- al Facebook i els donin una bona raó per anar a casa seva a actuar. Aquesta setmana, des del seu Facebook, plataforma des d’on es va llançar el concurs, s’han donat a conèixer els afortunats guanyadors que tindran un concert dels CARMEN113 a casa seva.

Segons el cantant de CARMEN113, Jaume Nadal, la banda ha notat ràpidament el feedback amb els seus seguidors. “És molt més atractiu un vídeo que un track”, explica. La banda va promocionar per Facebook tres temes com a avançament del nou disc que no van tenir tan seguiment com aquesta darrera acció.

Xebi SF, carretera i manta
El músic gironí Xebi Salvatella (Not Lasting, Sàbats), que acaba d’endegar el seu projecte en solitari Xebi SF, ha apostat per un inici diferent i original. El seu disc Duermevela ha estat gravat dins una furgoneta. Inspirat per la peli Hacia rutas salvajes i, literalment, una “merda de feina” que va fer en una etapa de la seva vida, Xebi SF es va escapar 19 dies l’estiu de 2013 amb la seva furgoneta on va instal·lar un estudi mòbil. Va conduir aparentment sense rumb, primer per Catalunya i després per Espanya, i d’aquesta experiència n’ha sortit Duermevela i també un documental que es va presentar fa uns mesos al festival Strenes.

La Dinamo, una anada d’olla en sí
Podem considerar La Dinamo, Music on Cycles, una anada d’olla en sí mateixa. El 2011, diversos músics gironins, entre ells Z (La Suite Mosquito, Radical Animal Beat, The Dirthy Club) van construir un escenari sobre rodes per crear una proposta original: una xaranga elèctrica, amb estètica dels anys 70, en la que els músics són alhora ciclistes que es mouen a cop de pedal mentre toquen a ritme de Daft Punk, Kool & The Gang o James Brown. Us ho podeu creure? Doncs descobriu-ho aquí amb els vostres ulls.

La Senyoreta Descalça, des del Planeta Mongeta
“El Planeta Mongeta és el  món compartit entre nosaltres i la Senyoreta, de fet ens hi ha portat ella ja que ens acompanya allà on anem, el que passa és que ningú la pot veure perquè s’amaga, però sempre hi és”, explica Pol Valero, cantant de la banda banyolina La Senyoreta Deslcalça (LSD). “En el Planeta mongeta hi passa de tot i tot és possible, és el nostre món i ens encanta, allà és on pren vida tot a través de la il·lustració, la música i la nostra bogeria”.

Probablement, LSD -no sabem si per influència d’aquestes sigles- és una de les bandes més imaginatives que ha donat l’escena musical gironina. Mereixerien un reportatge a part, doncs les seves accions són dignes d’estudi: tota la seva trajectòria gira entorn d’un personatge entre oníric i psicodèlic, La Senyoreta Descalça, que asseguren que sempre és amb ells. A partir d’aquí, han construït tot el seu món i cada passa que fan la difonen amb originalitat, humor i, sobretot, bon gust. Aquest és un vídeo promocional d’un dels seus concerts. Curradíssim i molt divertit. El 2013 van llançar aquest.

La banda reparteix caretes de la Senyoreta a tots els concerts, asseguren que els agrada veure la gent amb la cara de la senyoreta. La careta no és només un signe d’identitat sinó també una manera de fidelitzar el públic: “la gent també hi pot aportar la seva ja que tenim un bon nombre de dissenys diferents i a cada concert intentem que la gent ens dibuixi les seves propostes”.

Els components de LSD es disfressen de científics a les actuacions, l’uniforme del seu laboratori musical, “bàsicament perquè al remesclar i fer tants batuts d’estils musicals, ens cal anar previnguts no sigui que tinguéssim un accident i prenguéssim mal dalt de l’escenari”. Expliquen que el cantant del grup, en un dels moments àlgids d’un concert va perforar l’escenari tot fent una coreografia i s’hi va capbussar, va desaparèixer literalment, pel que es veu per provar el nou uniforme. Aquí en teniu la prova.

El seu darrer projecte ha estat la publicació d’un CD de remixos de temes seus amb Dj’s de l’Escola de Producció Musical EUMES.

El que no ens han aclarit és per què de vegades posen un tronc a l’escenari durant els seus concerts… Haurem de seguir investigant.

Ja veieu què toca, us han inspirat aquestes idees? Doncs a exprimir-se el coco s’ha dit.

Alice Malice
Les aparences no enganyen