Avui descobrim…

Noves descobertes tan de grups emergents, com de sales de concerts, bars que ens ofereixen música en directe… Tot és benvingut per una nova descoberta!

Descobriments Acústics: Sotrac

Sovint caiem en la temptació d’assumir que els grans festivals són espais on tenir l’oportunitat de veure i escoltar artistes que difícilment es deixen veure en propostes de formats menors. I si bé és cert que compleixen amb aquesta funció, a vegades també ens permeten descobrir grups que tot just s’embarquen en el món de la música professional i que en comptades ocasions han tingut la possibilitat de tocar en un escenari amb una posada a punt òptima.

L’Acústica de Figueres és un bon exemple d’aquesta dualitat, barrejant escenaris amb propostes consolidades i de renom com Dover, Gertrudis o Els Amics de les Arts -per dir-ne alguns de diversos estils-, amb d’altres on són grups novells els qui prenen el protagonisme: Sotrac -Concurs Plaça de Estació Figueres- o Trau -Guanyadors del Sona9-.

Aquest dijous 27 d’agost va ser el torn de la banda Sotrac, un projecte jove nascut entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols que ens va deixar una bona mostra de la cerca que han emprès. Una cerca que els té navegant entre un pop-rock valent: lletres que arrisquen i esquiven els continguts fàcils i estereotipats, veus entrellaçades i dolços tocs de flauta travessera. A més de presentar una base rítmica i melòdica que és capaç d’oferir moments de plaent intensitat musical, amb una menció especial per la intenció i la voluntat d’introduir unes guitarres amb caràcter que siguin alguna cosa més que un mer acompanyament.

El que més s’aprecia de concerts com el que va oferir Sotrac a l’Acústica 2015 és el plaer de descobrir un grup que tot i la inexperiència i les habituals dificultats d’aquell qui encara és novell, mostra aquesta satisfacció dalt de l’escenari. I sobretot, sentir a través de les ones aquest so que encara no és, que apunta i exhibeix molta intenció, i que per instants mostra tot el seu potencial. Romandrem atents a la pròxima sotragada.

L’Optimista
Sempre beu el got més ple

CALEXICO I ADRIÀ PUNTÍ, A LA CONQUESTA D’EMPÚRIES

Comença a ser ja també una tradició que el jaciment històric d’Empúries, vora mar, rebi concerts i altres activitats d’entreteniment durant l’estiu. Aquest agost la programació musical compta amb Calexico, Adrià Puntí o Motis & Chamorro, entre altres atraccions. Pujeu a l’arena… a mitjans de mes, als Concerts al Fòrum Romà d’Empúries.

L’oferta musical de les comarques gironines durant l’estiu fa molt que ha traspassat els llindars plutocràtics del Castell de Peralada o dels Jardins de Cap Roig, amb una clara tendència a la heterogeneïtat i la democratització. A més a més, espais històrics i escenogràfics –degudament habilitats per platees cíviques– no falten per aquestes latituds.

Una d’aquestes propostes ha assentat lloc a les Ruïnes d’Empúries, indret desconcertant, a més per la serpentina proximitat del mar, que li dona un inconfusible i irresistible tarannà paisatgístic. Aquest any repeteix, i el Fòrum Romà farà de perímetre per a dos caps de setmana amb molta intensitat, tot i que el primer promet més que el segon.

Així, trencant les onades, el divendres 14 d’agost, s’espera ansiosa i incompletament l’aparició del saltenc Adrià Puntí, que en els darrers temps sembla reconciliat amb els escenaris, després d’una llarga sabàtica. L’acompanyarà el conjunt jazz-rock The Fellaction on the rocks Band Bang Bang per abrillantar una nit de poesia, estrelles fugaces i carisma, que segurament quedarà en el record.

Només un dia després, el dissabte 15, l’única presència internacional d’aquest agost a Empúries, els nord-americans Calexico, heralds d’un so alternatiu, sofisticat i polimorf, que creua les fronteres del pop, el rock, el country i la cúmbia per generar atmosferes molt pròpies i personals. A més, també són coneguts per les seves col·laboracions, que inclouen alguns músics peninsulars, com ara el madrileny Depedro o la granadina Amparo Sánchez. Els de Tucson tindran com a telonera la més recent revelació indie del Principat, la vigatana Núria Graham, que haurà d’aprofitar aquesta oportunitat d’obrir per una banda mítica donant el seu millor i confirmar crèdits, més enllà de ser l’enèsima cantautora-promesa, als seus tendres 19 anys d’edat.

Pel següent cap de setmana, es continuarà musicant al teatral Fòrum d’Empúries, però amb menys gas, tot i que alè no li ha de faltar a la jove trompetista Andrea Motis per bufar l’instrument amb la banda del seu dedicat professor Joan Chamorro, el divendres 22. Ja se sap, omplen la nit de standards molt ben tocats… i prou. Curiosament, això sí, tindran com a teloner el cantant i compositor d’Anímic, Ferran Palau, potser una mica desplaçat, però que podrà encantar als més preparats amb el seu neo-folk de tessitura ambiental i profunda. A tenir en compte.

El cicle de concerts conclourà el dissabte 23, amb els Txarango, els reis de la música patxanga imberbe, que tindran a la primera part als banyolins Germà Negre, fidels deixebles també d’aquest gènere retro, festiu i circense que alguns mitjans classifiquen com a mestissatge. Bé, al menys no es pot dir que el programa no és variat, per què ho és i molt, per totes les orelles, actives o no. Ho hem d’agrair a la post-modernitat.

Recordeu que, a més a més dels concerts, tot el mes d’agost a Empúries també es fan visites teatralitzades molt interessants al capvespre – «In Vino Veritas», plenes de drama, humor i intriga, al que s’afegeix l’obsequi d’un mulsum (ví romà aromatitzat). I fins el 6 de setembre es pot seguir també la suggerent exposició “El sexe a l’època romana”… només pels més trempats, és clar.

 

Professor Leònides
Dispara (amb) poemes

(a)phònica!

Aquesta setmana ens ve molt de gust parlar i descobrir el Festival (a)phònica de Banyoles.

El Festival (a)phònica és el festival de la Veu de Banyoles i aquest any arriba a la seva Dotzena edició.

El Festival de la Veu de Banyoles va néixer l’any 2004 doncs en l’entorn més immediat de la ciutat no existia una oferta de festival musical d’aquestes característiques que premiés la qualitat de la veu enfront d’altres elements musicals.

L’(a)phònica era i és un festival necessari per a Banyoles. D’una banda, per fomentar la profunda tradició musical de la ciutat -una més que reconeguda escena banyolina, amb un caràcter molt especial- i d’altra banda, com a festival de referència que no només la situés en el mapa musical gironí i català, sinó que també fos capaç d’aconseguir un efecte positiu respecte tot el moviment musical de creació. I sembla que al llarg d’aquests dotze anys l’(a)phònica ha assolit l’objectiu amb escreix.

Aquest any, del 18 al 21 de juny, el Festival de la Veu de Banyoles programa més de 40 activitats entre actuacions i actes paral·lels en diferents espais de Banyoles.

Durant el festival es podrà gaudir de diferents artistes com: Marina BBface & The Beatroots / Acorar / Joan Miquel Oliver / Paco Ibáñez / BCN Beatbox Trio / Xarim Aresté / Daniel Lumbreras / Cor de Teatre / Toti Soler, Joan Massotkleiner i Gemma Humet / Pantaleó / The New Raemon / Fundación Tony Manero / Cor de Teatre / Voooox! / Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach / Mazoni / Halldor Mar / David Carabén / Les Anxovetes / Joan Margarit & Carles Margarit / The Gramophone Allstars Big Band…

Cançó d’autor, soul, pop, havaneres, coral, poesia, jazz, recitat, beatbox… La veu arriba en timbres, colors, formats i propostes molt diferents a l’(a)phònica, amb una programació per a tot ti· pus de públics. Cal destacar que s’estrenaran tres espectacles (un dels quals, ideat especialment per al festival) i dos d’altres que es veuran per primer cop a les comarques gironines.

Una ocasió perfecta per descobrir la veu en totes les seves vessants i una ciutat fantàstica, cultural i colorida com és Banyoles.

Aprenent xerraire

Per arribar tard sempre hi ha temps

Música, butifarres i esperit punk

Avui descobrim un dels festivals més, La Butirrock

La Butirrock és una botifarrada amb música, si més no va començar així però temps el temps ha anat evolucionant i la Butirrock ara és una cita que no us podeu perdre amb bons concerts, molt bon ambient i molta festa!

Aquest any arriba a la seva 19a edició i comptant que uns anys es va deixar de fer podem dir que la Butirrock va néixer fa 25 anys. Està organitzada pel col·lectiu autogestionat Apaga la Tele de Sarrià de Ter, uns vells coneguts d’Orella Activa.

La Butirrock va començar demanant permís per una botifarrada on s’hi va acabar posant música i on els primers escenaris eren un carro o un remolc d’un tractor.

A totes les edicions, la Butirrock sempre ha donat protagonisme a les bandes locals (Koma Etilika havia tocat a gairebé totes les edicions, excepte les últimes, igual que Fi-Asko, que són uns habituas de la programació) amb bandes de punk estatal com a convidades, apostes de l’escena underground però de qualitat.

Les obres del Tren d’Alta Velocitat també van perjudicar aquest festival, que es va deixar de celebrar mentre la plaça de Can Nadal estava tancada degut als treballs. Un cop es va tornar a tenir la plaça disponible la Butirrock va tornar arrencar amb la seva 17a edició, amb un altre estil, sempre la seva essència però enfocat a tots els públics. Segueix tenint una vessant punk-rock, no hi falten les botifarres, obviament, però no es descarten bandes d’altres estils. Aquest any n’hi ha una de rap i en altre edicions s’hi ha introduït el folk celta, el hardcore, el hardcore melòdic, el posthardcore, el postpunk… això sí, estils dins l’esfera del punk-rock.

La Butirrock s’organitza i s’autogestiona amb els diners generats durant l’any al C.S. Apaga la Tele i amb molt bona disposició per part de l’Ajuntament, com ha de ser, doncs ja és una tradició arrelada a Sarrià.

Aquest any tenim una cita el 20 de juny! Molt aviat us farem cinc cèntims de la programació!

Aprenent xerraire

Per arribar tard sempre hi ha temps

Perquè la cultura no és un luxe… ÍTACA

Coneixeu el Festival ÍTACA?

Avui us volem descobrir aquest festival, que no és un festival qualsevol sinó que va molt més enllà.

ÍTACA, Cultura i Acció, aglutina propostes culturals de qualitat a un preu assequible amb l’objectiu de reivindicar la cultura com a dret bàsic. Un luxe de festival a l’abast de tothom que celebra la seva tercera edició durant maig, juny i juliol de 2015 per diverses poblacions de l’Empordà.

Des de fa 3 anys, el festival ÍTACA s’ha convertit en l’estandart de la reivindicació per la cultura a l’abast de tothom a l’Empordà. Seguint l’estela de la campanya Per la salut de la Cultura, endegada pel Teatre de Bescanó el 2012, en contra de la pujada de l’IVA cultural al 21%, el festival empordanès ven pomes enlloc d’entrades.

Aquest any, amb un cartell molt interessant i amb noms internacionals però a preus assequibles i amb música per a tots els gustos des del mite del reggae Alpha Blondy –que actuarà al fantàstic escenari de la platja de Port Bo de Calella, el de les Havaneres, el proper 3 de juliol- fins a l’estrena del nou disc de La Pegatina a comarques gironines, Revulsiu, el proper 20 de juny a Torroella. Els Pets, Albert Pla, Roger Mas, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, són alguns noms que formen part del cartell.

En aquesta edició, ÍTACA estrena un nou i original format de concert, la Batalla de Galls, que enfrontarà musicalment en un galliner preparat per a l’ocasió a Cris Juanico i Guillamino, el proper 22 de maig a Torroella de Montgrí, i a Joan Colomo, Mau d’Esperit i Joan Pons d’El Petit de Cal Eril, el proper 6 de juny a La Pera.

ÍTACA dona el tret de sortida aquest diumenge amb la III Marxa al Montgrí, que portarà la música fins al capdamunt del Castell del Montgrí amb Anna Roig, Berros de la Cort, una gran festa que es clourà amb l’actuació de la Kepa Junquera.

La cultura no és un luxe, diuen els seus organitzadors, però aquest cartell sí que ho és.

Ens veiem a ÍTACA!

Aprenent xerraire

Per arribar tard sempre hi ha temps

Tortellinis i CampikiPugui donen guerra!

Estrenem secció “Avui descobrim…” amb dos grup emergents els Tortellinis, de La Garrotxa i els CampikiPugui, La Selva!

Els dos són grups molt joves, amb empenta i molt de ritme que poc a poc es van donant a conèixer a les comarques gironines i rodalies.

Tortellinis són un grup de 8 joves d’entre 15 i 18 anys amb molta passió per la música i ganes de festa. Aquest és un any especial per a ells ja que el grup s’ha reformat amb 4 noves incorporacions i han gravat la seva maqueta titulada Deixa’m dir-te.

Tortellinis ofereix un repertori amb temes propis de fusió d’estils com el reggae, la rumba,  la cúmbia, ska,… amb lletres que parlen de la vida quotidiana i de l’amor.

CampikiPugui són un grup de 7 joves entre 16 i 19 anys amb una gran energia i ganes de festa i d’entregar-se a qualsevol públic que se’ls posi per davant.

CampikiPugui mesclen temes propis amb versions de grups coneguts com La Pegatina, La Gossa Sorda, La Raíz, entre molts altres. Es defineixen com un grup que toquen desde ska passant pel reagge fins al rock.

Finalistes del Destaca’t comarques gironines 2015 i amb moltes ganes de continuar oferint festa.

Dos grups emergents amb empenta com ens agraden a nosaltres i sobretot entregats el seu públic! Si els voleu veure en directe aquest dissabte dia 9 de maig Tortellinis presenten Deixa’m dir-te a la Sala Torín d’Olot a partir de les 23 h i ho fan amb la companyia dels CampikiPugui.

Si per separat ja donen guerra, no sabem què passarà reunint-los en uns sala la mateixa nit.

Aprenent xerraire

Per arribar tard sempre hi ha temps