Actualitat

Notícies d’actualitat del sector musical

#NOMESALACUSTICA

És el seu moment. Els festivals d’estiu de les comarques gironines ens diuen adéu i Figueres ens obre escenaris a les diferents places de la ciutat per omplir-les de música i espectadors. És la cita musical de referència de final d’estiu.

La 13ª edició del Festival Acústica arriba amb una programació variada i qualitativa que oferirà més de 40 actuacions distribuïdes pels 5 espais de l’aparador acústic de Catalunya. I és que els de la capital de l’Alt l’Empordà aquest any ens sorprenen amb novetats i la qualitat i quantitat d’artistes catalans que sonaran durant 4 dies són el que destaquen d’aquesta edició; Silvia Pérez Cruz, Manel, Gerard Quintana, Txarango, Joan Dausà, Els Pets, Oques Grasses o la Fundación Tony Manero són alguns dels que es podran escoltar des d’avui i fins al proper diumenge a Figueres.

Seguint amb les efemèrides del país, el festival també acull el concert del Tricentenari de la Troba Kung-fú i glosadors dels Països Catalans.

Un altre d’especial i novedós és el concert d’Albert Pla, que ha triat l’Acústica per celebrar els seus 25 anys de carrera amb uns col·laboradors ben especials (de moment es confirma les col·laboracions d’Estopa, Quimi Portet, Pau Riba o Tomasito). El concert, que tindrà lloc al nou espai de la plaça Gala-Salvador Dalí, ja ha exhaurit totes les entrades.

I és que el festival Acústica, que es va iniciar ara fa 12 anys a les places de Figueres, en format més petit i de la mà de PromoArtsMusic, sempre s’ha caracteritzat per concerts on la majoria d’artistes ofereixen el seu repertori en format desendollat tot i que els últims anys el fet acústic ha deixat de ser l’eix central d’aquest festival, on el que prima és la bona música.

Aquest any es repeteix l’Acustiqueta, la part més familiar del festival. Aquest any compta amb actuacions especials com les estrenes dels projectes “Heavy per Xics”, el tribut a Michael Jackson “We Are The World” per Moonwalkers i actuacions de Macedònia, Brodas Bros o The Penguins “Reggae per Xics”.

Finalment, el festival anunciava avui un homenatge a Peret, en motiu de la desaparició del rei de la Rumba Catalana. Serà amb una sessió que Txarly Brown, Dj i president de l’Associació pel Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), dedicarà a Peret  el proper dissabte a la plaça Gala-Dalí a les 2 de la matinada.

Ens veiem a l’aparador acústic (i no tan acústic) de Catalunya.

#NOMESALACUSTICA

Nonaino
Al ritme de la música

Petites solucions al gran problema de la (i)legalitat del músic

Si ets artista, coneixes bé aquest tema. La situació dels qui es dediquen al sector musical és dura i difícil de sostenir. Els músics no tenen unes condicions de treball estipulades en un conveni, se situen en el règim de la Seguretat Social “d’artistes i toreros” en el que cotitzen per dia treballat. Per tant, si l’artista té qualsevol incident durant el seu viatge cap al bolo o a la tornada pot ser que no estigui assegurat! Important: no se t’acudeixi tenir cap accident després de l’actuació perquè no estàs emparat!

I tot plegat no acaba aquí… donar-se d’alta surt molt car al músic (gairebé un 40% del que cobra) i poc a compte. Per això sovint moltes actuacions no estan cobertes legalment.

Arribats a aquest punt, hi ha poques solucions perquè els artistes sobrevisquin. A Catalunya dues entitats es dediquen a la gestió de la legalitat dels músics: l’Associació Professional de Músics de Catalunya MUSICAT i l’Associació Professional d’Artistes de Catalunya ARTICAT.

Parlem amb Neus Calvo, gestora cultural d’ARTICAT, que ens explica com aquesta associació intenta ajudar davant la problemàtica de la legalitat en què es troba el músic. Per accedir als serveis d’Articat no cal ser-ne soci ni pagar cap quota.

Orella Activa. Quines solucions hi ha avui davant la problemàtica legal del músic?

Neus Calvo. “La solució a la problemàtica és oferir les millors condicions en despeses de SSGG i una despesa de gestió justa , ja que el gremi artístic en general, sempre ha sigut i encara segueix sent perjudicat, les institucions no ho consideren prioritari, perquè sempre ho encasellen com a “entreteniment-oci”.  Articat va néixer en veure la problemàtica que pateixen els artistes per poder desenvolupar el seu treball. Som assessors i gestors culturals, apassionats per la tascar que realitzen els artistes. El nostre objectiu principal es poder aportar el nostre granet de sorra per ajudar a les persones que ens enriqueixen culturalment. La nostra tasca no és altre que facilitar que això sigui així, per això oferim una gestió sense quotes fixes, sense deduccions, sense incrementar costos i amb total transparència. El tracte és molt personal,  i això, ho agreixen moltíssim.”

O.A. Quins serveis ofereix Articat al músic? Sota quin preu?
N.C.
“Articat es dedica principalment a la gestió de la facturació d´esdeveniments artístics, per rendibilitzar el seus treballs (ja que la quota d´autònoms, és molt elevada). Els serveis principals que gestionem són: Contractes i facturació, altes SSGG, nòmines, cotitzacions règim 0112 Gral. Artistes, tramitació de certificats telemàtics (SEPE), gestió immediata en les transferències de les retribucions de nòmines, gestió d`autònoms cooperativistes, assegurances de responsabilitat civil per a grups, orquestres, companyies d´interpretació, promotors artístics, etc. i promoció a les xarxes socials dels artistes que treballen amb ARTICAT.

Els més demandats són els contractes i facturació, les altes SSGG, les nòmines i la tramitació de certificats telemàtics.

Els nostres honoraris de gestió i assessorament permeten als artistes treballar amb tota tranquil·litat sense alterar el seu marge de benefici.”

O.A. Què en penseu d’aquesta situació i com creieu que podria millorar?
N.C. “
Pensem que la legalitat de l’artista té els seus pros i els seus contres. Evidentment, a ells els hi dóna una garantia de seguretat i de futur, però alhora veiem que els seus beneficis és veuen perjudicats, perquè la majoria de vegades la despesa l’han d’assumir ells i els catxés no sempre donen aquest marge. No obstant, el primer de tot, és la seguretat!”

“Nosaltres no sabem com podria millorar-se aquesta situació, però el que sí tenim clar és que amb l´ajuda que oferim fem que això sigui una miqueta més fàcil. Els artistes necessiten sentir-se recolzats, amb una estabilitat i un assessorament legal i aquí és on entra ARTICAT i associacions com Orella Activa. La confiança és primordial en qualsevol àmbit i crec que nosaltres ho estem aconseguint. Per això creiem que amb la unió de diferents entitats o  mitjans aconseguirem tenir més força perquè algun dia les institucions reconeguin a l’artista com és mereix.”

De moment, la situació no ha variat però com a mínim, associacions com ARTICAT intenten posar-ho una mica més fàcil. Hi podeu contactar a través del seu web mentre esperem que els músics un dia deixin de ser considerats igual com els toreros.

Nonaino
Al ritme de la música

L’Estrany no és tan estrany

El proper 1 d’Agost i per sisè any consecutiu, l’Estrany, el Festival de Música Insòlita i Electrònica de Banyoles obre les portes a la capital del Pla de l’Estany amb moltíssimes propostes interessants.

Un any més, L’Estrany pretén ser el nexe d’unió entre la innovació artística i musical i la creativitat visual.  Per això, s’ha convertit en un referent en la fusió i experimentació tecnològica, tant a nivell musical com en les altres disciplines.

I és que l’edició d’enguany inclou per primera vegada tallers infantils i propostes familiars i d’oci que es complementaran amb les actuacions en directe. Durant dos dies i en sis espais diferents (la plaça Major, la Barca Tirona, l’Espai Eat Art, el bar 800, la zona dels Desmais i, com sempre, el Parc de la Draga) la ciutat s’omplirà d’activitats i música electrònica.

Un dels trets característics del festival és la importància que es dóna a crear una experiència única en cadascuna de les propostes que s’hi ofereix. A partir de l’actuació en directe, es dóna especial rellevància a l’espai i a l’escenografia com a elements del conjunt de l’espectacle.

I sobretot, l’Estrany dóna molt valor a l’experimentació artística. És així, que sempre intenta donar cabuda als artistes emergents amb noves visions i noves tendències del sector musical. Amb actuacions en directe com Desert o Xtrngr i les sessions de DJ’s com DJ Der entre d’altres, estem segurs que la interacció entre artistes i públic serà única i molt emocionant.

Dins les noves propostes familiars, els més petits podran gaudir del festival amb els quatre tallers que realitza l’Associació Cultural Telenoika focalitzats en les eines tecnològiques i l’art de compartir del coneixement i, mentrestant, la resta podran estar a l’espai l’Aperitiu en família i acompanyats de bona música.

L’Associació Cultural la Porta Verda de Banyoles és l’equip organitzatiu de l’Estrany, que edició rere edició ha anat madurant per oferir el millor de la música avantguarda en un entorn privilegiat.

No us perdeu un festival més que complert i assequible! Descobriu la música “extranya” sense por!

Més informació a http://estrany.info

Nonaino
Al ritme de la música

 

Dia internacional de la música: molt a dir

Fa pocs dies Girona, igual que moltes altres ciutats del món, va celebrar el Dia Internacional de la Música amb diversos escenaris on majoritàriament eren els grups emergents que tenien l’oportunitat d’exhibir-se. Què opineu d’aquest dia? Ha de ser per als grups novells o també hem de poder veure grups consolidats? Cal més pressupost, cal un bon cartell? Cal seleccionar o cal donar l’oportunitat a tothom.

Diverses veus del sector musical gironí opinen sobre aquest dia, com el veuen i com els agradaria que fos.

Xavi Fortuny, director de la discogràfica RGB
“Estic d’acord en com es fa el dia de la música a Girona. L’enfocament de donar sortida a diferents músics és positiu. Avui en dia els grups emergents tenen poques oportunitats i s’ha d’aprofitar aquest dia per ajudar-los. Considero que durant aquest dia els grups coneguts han de participar de manera simbòlica per donar oportunitats als amateurs.
Hi ha d’haver música local, de Girona, el més propera possible i amb grups com més emergents millor.”

 Jaume Nadal, cantant de CARMEN113
“Em sembla molt bé que a Girona se celebri el dia de la música i que les bandes surtin a tocar. Però crec que es podria fer diferent com es fa en altres ciutats… Simplement muntant un escenari on toquessin 7 o 8 bandes mínimament conegudes n’hi hauria prou, trobo a faltar un escenari una mica potent.
Igualment, penso que també hi ha d’haver escenaris amb grups amateurs, ha de ser-hi, ho entenc, tots ens mereixem una oportunitat per començar. Si hi hagués aquesta varietat de grups amb experiència i grups amateurs, el dia de la música a Girona milloraria. ”

Carles Vidal (Tom Hagan), cantant i guitarrista
“Està molt bé que se celebri el dia de la música a Girona però penso que no es tracta gaire bé. L’ajuntament deixa tocar tothom qui s’hi apunti sense fer cap selecció, per tant, toquen molts grups novells, malament i ràpid, i no es deixa espai per la música emergent d’aquí.
Considero que aquest dia s’hauria d’apostar més pels grups emergents d’aquí i es podrien aprofitar molts més espais de Girona com l’Auditori. També crec que estaria bé fer un bon cartell per promocionar el dia de la música, amb un artista reconegut acompanyat dels petits grups gironins. Això sí que serien oportunitats!”

Jaume Gratacós, cantant de La Tosca Brava
“Hi estic radicalment en contra. És un dia que hauria de ser de celebració i el que s’organitza es fa amb despropòsit. Considero que deixen tocar massa gent, sense cap mena de filtre de qualitat i en uns horaris condicionats. Per tant, no és cap oportunitat per ningú; sense filtres, ni interès et trobes en un dia que no hi ha públic. Amb els anys les condicions tècniques han millorat, però la resta no.
Es podria proposar algun artista de fora que tingués més reclam, al cap i a la fi és una celebració de la música i posar escenaris a llocs com la plaça Catalunya, ja que se li ha de donar importància a la música aquest dia! També es podria pagar significativament els artistes, el sector ja està prou difícil. Però no hi ha interès.”

Aniol Casadevall, coordinador de l’Espai Marfà
“L’escena musical professional està difícil i els grups no tenen espais on tocar, per això, aquest dia volem donar l’oportunitat a tots els grups que no en tenen durant la resta de l’any. Sense una escena amateur, no arriba la professional.
Estic d’acord que es podria fer un cartell més gran, sí, però no hi ha pressupost i a més, en aquesta època ja es fan molts festivals amb artistes reconeguts. A part, fer un festival durant el dia de la música no tindria sentit. El que sí que tindria sentit seria alternar música amateur amb professional i per això estem treballant, buscant patrocini per poder oferir-ho l’any vinent i tenir més públic.”

I vosaltres, què opineu? Ja sabeu que, com sempre, en aquest web podeu dir el que penseu…

Nonaino
Al ritme de la música

FADE: menys és més

Després de 5 edicions i la participació de més de cent artistes, investigadors i formadors, aquesta setmana torna a arrencar el FADE, el Festival d’Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter, que es va iniciar ahir i s’allargarà fins dissabte.

El FADE és un festival únic i diferent a Catalunya que intenta combinar els aspectes més lúdics de l’art digital i la música electrònica amb tot el que fa referència a les noves tecnologies aplicades a la creació artística.

La idea sorgeix al 2009 d’un grup de persones de la Cellera de Ter, amb la inquietud de crear un festival diferent i centrat en la creació artística i la construcció social. L’objectiu principal era implicar a tot el poble: l’escola, el mossèn, el casal de la gent gran… en definitiva, organitzar un festival construït en xarxa.

I així arriba la sisena edició del festival! El seu esperit mostra com amb pocs recursos econòmics, molt menors a la majoria de festivals del nostre país, es pot mantenir una programació d’alta qualitat. I és que el FADE, gràcies a la implicació dels artistes, enginyers i científics participants, poc a poc es va convertint en un petit referent de les noves propostes creatives del nostre territori.

Així ho demostra la programació d’aquesta edició, que arriba amb més de quaranta propostes gratuïtes per a tots els públics i inquietuds. Curtmetratges del director Isaki Lacuesta, la presentació del nou treball de Santi Vilanova, actuacions dels Za! i Tiger Menja Zebra, projeccions mapping o una coreografia nocturna de drones són algunes de les moltes activitats que es podran trobar al FADE de l’1 al 5 de Juliol a La Cellera de Ter.

Avui el FADE continua reivindicant la importància que tenen la cultura i la investigació dins un conctext d’abandó pel que cal seguir lluitant. El festival demostra que menys és més, com menys diners hi ha per cultura i investigació, més s’accentua la implicació de músics, videoartistes, enginyers i científics que permeten oferir un llistat de propostes d’alt valor i contingut. Recordeu fins dissabte, a La Cellera.

Molt interessant!

Nonaino
Al ritme de la música

De músics per a músics

La indústria musical s’ha transformat i els artistes han de fer mans i mànigues per obtenir rendiment de les seves creacions musicals. Les cançons a iTunes no es venen soles i les xarxes socials són essencials per promoure els projectes musicals. I és que avui en dia cal dominar el panorama digital per aconseguir difondre la música arreu.

Avui us vull presentar La Cupula Music, primera empresa en distribució de música digital a l’Estat espanyol, precisament amb seu central a Girona.  De músics per a músics, això és el que són i a qui dediquen la seva feina.

Maarten Van Wijck i José Luis Zagazeta van fundar aquesta empresa l’any 2006. L’un, saxofonista amb àmplia experiència en el sector i l’altre, amant incondicional i professional de la música, van coincidir en la necessitat de crear una eina actual per distribuir cançons i vídeos a Internet. Així neix La Cúpula Músic, començant a la petita oficina del Born per omplir un buit en la distribució musical i avui, 8 anys després, segueix  amb èxit rotund des de Girona, Barcelona i Torí.

I és que la necessitat dels artistes de promocionar i vendre les seves peces musicals és una realitat. La plataforma digital de La Cupula Music permet distribuir musica a diferents canals digitals com iTunes, Spotify, Amazon MP3 o Google Play amb una política de tarifa per cançó on l’artista s’emporta el 100% de la venda. Interessant no?

La creació musical necessita una bona difusió i que la música s’obri camí per sí sola, en funció de la qualitat i l’estil. Per això, La Cupula Music aposta, segons els seus creadors, per la transparència, la proximitat i la independència, per acostar-se als artistes independents i ajudar-los a aconseguir els seus objectius.

Contínuament La Cupula busca noves col·laboracions per oferir més opcions als artistes i a les bandes  perquè la seva música arribi al públic desitjat. La última d’elles ha estat el canal digital Zvooq, un canal de distribució de música disponible a Rússia i als països de l’antiga Unió Soviètica, on canals com Spotify i iTunes no arriben.

Cal estar actualitzats i sobresortir. Entre els més de 5.000 artistes i segells que distribueixen la seva música per La Cupula Music hi trobem els gironins CARMEN113, Dirty Jobs, Calvari Rumba o el propi festival popArb que arriba en breu.

Pels que no els coneixíeu: www.lacupulamusic.com

Nonaino
Al ritme de la música

El punk es fa gran a Sarrià

Molt ha plogut des d’aquell 1994, quan un grup de joves de Sarrià van demanar permís a l’Ajuntament per fer un concert de punk i se’ls va negar i, tal i com explica en Tano, un dels fundadors del Butirrock al vídeo promocional d’aquest any, se’ls van concedir permís per una butifarrada.

El Butirrock de Sarrià de Ter celebra la seva majoria d’edat. 18 anys d’un festival símbol del caràcter musical d’un poble que si s’hagués de definir seria punk, punk i punk. Probablement l’activisme concentrat a l’ATV ha tingut molta culpa de la seva continuïtat però està clar que Sarrià ha conservat el seu caràcter punk i sovint ha sigut i encara és l’epicentre de la contracultura a les comarques gironines. Aquesta actitud, però, no ha impedit que el seu estandart, el Butirrock, creixi musicalment i es diversifiqui: el cartell d’aquest any és un bon exemple de la gran varietat que pot abraçar aquest estil tan estimat per uns i tan detestat per altres.

Així, a la programació d’aquest dissabte 14 de juny -que començarà d’hora i probablement acabarà molt d’hora del dia següent- s’hi podrà veure, escoltar i assaborir punk arribat de Madrid amb Suzio13, punk-rock en català des de Tarragona amb Crim, celtic-folk-punk-hardcore des de Barcelona amb Drink Hunters, surf garatge amb la sensació musical de l’últim any, els palafrugellencs 13th Magic Skull i més punk des de Girona i Sarrià amb Extirpala (substuïnt Tit’suckers, que no poden tocar per una lesió del guitarrista). I, per descomptat, a la majoria d’edat del Butirrock no hi podien faltar tres símbols de l’escena de Sarrià: el punkore de Fi-Asko, el punk medicinal de Milenrama i el hardcore melòdic d’Anchord.

El punk madura a Sarrià i ho fa tornant al seu lloc original, la plaça de Can Nadal, i oferint activitats per a punks de totes les edats doncs per primer cop hi haurà programació infantil a càrrec de l’Esplai (un altre signe evident que els punks neixen, creixen i es reprodueixen, per sort, “Punk is Dad”).  Una campanya viral fantàstica al facebook, en la que diversos personatges del sector musical gironí (entre ells la presidenta d’Orella Activa, Cristina Valverde) i d’altres anònims, manifesten que recolzen l’escena underground ha posat la cresta al pastís que ens menjarem aquest dissabte.

I malgrat la seva majoria d’edat hi ha coses que no canvien com els preus populars a la barra i a la teca (arrossada popular, amb versió vegana, per 5 euros) i butifarres tot el dia, fent honor al nom del festival. Anys i anys, per molts anys!

Alice Malice
Les aparences no enganyen (i les crestes tampoc)

PopArb, deu anys d’èxit sense morir d’èxit

I com no, arriba una nova edició d’un dels festivals més emblemàtics del nostre pais. No li cal la magnitud del Primavera Sound: el PopArb cada any manté un cartell interessant en un ambient insuperable al Montseny, amb un aforament limitat, perfecte per escoltar música, sense grans pretensions ni grans xifres ni el perill de morir d’èxit de ni de convertir-se en un festival de vacances per a guiris i, sobretot, amb coherència. De fet, la demostració de la seva coherència és que ha arribat al seu desè aniversari amb el cap ben alt i el hashtag #popArb10anysjohivaig!

En aquesta edició, que tindrà lloc del 26 al 28 de juny, comptem amb un cartell eclèctic sempre dins la franja musical amb la que el PopArb s’ha compromès: per una banda, grups consolidats com Mazoni, els veterans Pau Riba i Pascal Comelade o Miqui Puig. Per altra, nous talents com Me and the bees. El cartell es completa amb grups indiscutibles com Animic, Raydibaum, presentant nou disc, Manel o 4 Hivers, per citar-ne alguns. La nit acaba amb Dj Amable el divendres, i el trio electrònic Lasers dissabte.

El festival destaca per una sincronització d’horaris i d’actuacions marca de la casa; a més a més, l’espai és fantàstic i consta de dos escenaris. El que podria semblar un petit festival, és una data imprescindible pels amants de la música independent a Catalunya.

Cuatroriano
No me respetas como persona ni como artista”

Les “anades d’olla” de les bandes gironines per fer-se visibles

Avui en dia no n’hi ha prou en fer un projecte musical de qualitat per destacar, gravar un bon disc i tenir bolos. Les bandes s’han d’exprèmer el cervell per promocionar els seus treballs doncs el mercat està tan saturat de nous projectes que realment és difícil que públic, crítica i programadors es fixin en tots. D’alguna manera cal sobresortir. Cada cop més bandes són conscients que guanyaran adeptes treballant accions diferents i originals per captar l’atenció. Les xarxes socials són les seves grans aliades. Segons l’experta en Marqueting Digital i Marca Personal, Helena Casas -que darrerament ha impartit a l’Espai Marfà uns cursos interessantíssims sobre eines 2.0 per a grups de música-, precisament són aquestes eines les que ajuden més a fidelitzar seguidors.

Però no n’hi ha prou en tenir-ho tot al dia i actualitzat, calen, a més, “anades d’olla” per cridar més l’atenció. Alguns artistes i grups gironins aficionats als braimstorming ens expliquen les seves experiències i els resultats d’aquestes anades d’olla.

Concerts d’estar per casa amb CARMEN113
Recentment CARMEN113 han gravat una sèrie de vídeos per promocionar el format acústic dels temes del seu darrer disc Mecanismos de defensa. La idea és “regalar” concerts al menjador de casa a persones que comparteixin algun vídeo de Mecanismos al desnudo -així els han titulat- al Facebook i els donin una bona raó per anar a casa seva a actuar. Aquesta setmana, des del seu Facebook, plataforma des d’on es va llançar el concurs, s’han donat a conèixer els afortunats guanyadors que tindran un concert dels CARMEN113 a casa seva.

Segons el cantant de CARMEN113, Jaume Nadal, la banda ha notat ràpidament el feedback amb els seus seguidors. “És molt més atractiu un vídeo que un track”, explica. La banda va promocionar per Facebook tres temes com a avançament del nou disc que no van tenir tan seguiment com aquesta darrera acció.

Xebi SF, carretera i manta
El músic gironí Xebi Salvatella (Not Lasting, Sàbats), que acaba d’endegar el seu projecte en solitari Xebi SF, ha apostat per un inici diferent i original. El seu disc Duermevela ha estat gravat dins una furgoneta. Inspirat per la peli Hacia rutas salvajes i, literalment, una “merda de feina” que va fer en una etapa de la seva vida, Xebi SF es va escapar 19 dies l’estiu de 2013 amb la seva furgoneta on va instal·lar un estudi mòbil. Va conduir aparentment sense rumb, primer per Catalunya i després per Espanya, i d’aquesta experiència n’ha sortit Duermevela i també un documental que es va presentar fa uns mesos al festival Strenes.

La Dinamo, una anada d’olla en sí
Podem considerar La Dinamo, Music on Cycles, una anada d’olla en sí mateixa. El 2011, diversos músics gironins, entre ells Z (La Suite Mosquito, Radical Animal Beat, The Dirthy Club) van construir un escenari sobre rodes per crear una proposta original: una xaranga elèctrica, amb estètica dels anys 70, en la que els músics són alhora ciclistes que es mouen a cop de pedal mentre toquen a ritme de Daft Punk, Kool & The Gang o James Brown. Us ho podeu creure? Doncs descobriu-ho aquí amb els vostres ulls.

La Senyoreta Descalça, des del Planeta Mongeta
“El Planeta Mongeta és el  món compartit entre nosaltres i la Senyoreta, de fet ens hi ha portat ella ja que ens acompanya allà on anem, el que passa és que ningú la pot veure perquè s’amaga, però sempre hi és”, explica Pol Valero, cantant de la banda banyolina La Senyoreta Deslcalça (LSD). “En el Planeta mongeta hi passa de tot i tot és possible, és el nostre món i ens encanta, allà és on pren vida tot a través de la il·lustració, la música i la nostra bogeria”.

Probablement, LSD -no sabem si per influència d’aquestes sigles- és una de les bandes més imaginatives que ha donat l’escena musical gironina. Mereixerien un reportatge a part, doncs les seves accions són dignes d’estudi: tota la seva trajectòria gira entorn d’un personatge entre oníric i psicodèlic, La Senyoreta Descalça, que asseguren que sempre és amb ells. A partir d’aquí, han construït tot el seu món i cada passa que fan la difonen amb originalitat, humor i, sobretot, bon gust. Aquest és un vídeo promocional d’un dels seus concerts. Curradíssim i molt divertit. El 2013 van llançar aquest.

La banda reparteix caretes de la Senyoreta a tots els concerts, asseguren que els agrada veure la gent amb la cara de la senyoreta. La careta no és només un signe d’identitat sinó també una manera de fidelitzar el públic: “la gent també hi pot aportar la seva ja que tenim un bon nombre de dissenys diferents i a cada concert intentem que la gent ens dibuixi les seves propostes”.

Els components de LSD es disfressen de científics a les actuacions, l’uniforme del seu laboratori musical, “bàsicament perquè al remesclar i fer tants batuts d’estils musicals, ens cal anar previnguts no sigui que tinguéssim un accident i prenguéssim mal dalt de l’escenari”. Expliquen que el cantant del grup, en un dels moments àlgids d’un concert va perforar l’escenari tot fent una coreografia i s’hi va capbussar, va desaparèixer literalment, pel que es veu per provar el nou uniforme. Aquí en teniu la prova.

El seu darrer projecte ha estat la publicació d’un CD de remixos de temes seus amb Dj’s de l’Escola de Producció Musical EUMES.

El que no ens han aclarit és per què de vegades posen un tronc a l’escenari durant els seus concerts… Haurem de seguir investigant.

Ja veieu què toca, us han inspirat aquestes idees? Doncs a exprimir-se el coco s’ha dit.

Alice Malice
Les aparences no enganyen

 

Generació “Guitar-Hero”

No havien nascut quan va morir Kurt Cobain però segurament s’han empapat de Nirvana i altres bandes que ja no els són contemporànies. Probablement molts es van apropar a la música a través del Guitar Hero i a l’institut, origen de gairebé totes les bandes, van formar el seu propi grup. Aquest dissabte a la plaça dels Jurats toca el 360Fest, un festival que té com a protagonistes les bandes dels instituts, com a aparador de l’escena musical a secundària, creat de fa 6 anys per la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Girona i la Casa de la Música. Els darrers dos anys ha entrat en joc l’Espai Marfà, amb una tasca essencial en la formació i l’assesorament dels grups novells, doncs precisament aquests aspectes són un dels pals de paller del projecte.

En aquesta edició hi participaran 14 bandes -en total, 75 músics- repartides en dos escenari: un dedicat al rock, on actuaran Golden Chorus, The Bloop (aquests com a banda convidada que ha participat en diverses edicions del 360Fest), Notlandcapside, Diblú, The Axis, Two Days Awake i Damned Child; i un dedicat al hip-hop amb els concerts de Shotta Family, The W.A.T.S, Hots Mandi Geri Sien2, Saik and Moug, Midwan & Alba MsDeath i Fama Girona.

El 360Fest és un moment decisiu per a algunes d’aquestes bandes doncs a part d’entrar en contacte per primer cop amb un festival i els aspectes tècnics que això comporta (backline, horaris, proves, difusió, etc.), el fet de participar-hi dinamitza la formació i els obliga a la seva “posada a punt” pel directe. És el moment en què es reestructuren les bandes: els components prenen un compromís o cal buscar-ne de nous.

Aquest any també el 360fest s’ha inclòs dins la festa QLTURA JOVE, que es clourà amb una mostra de projectes dels alumnes de l’Escola de Música Avançada i So (EUMES) amb les actuacions d’Anima (live), Janet Vokes i Mad Monkey, de 10 a 12 de la nit.

 Cap de setmana de música “emergent”
Aquest cap de setmana, la plaça dels Jurats de Girona esdevindrà l’epicentre de la música emergent. Avui, amb el Territori Underground, festival organitzat per Orella Activa, El Mini d’Olot, Soroll de Vidreres, ATV de Sarrià de Ter i Atzavara de Sant Feliu, en què a partir de les 7 de la tarda hi actuaran Cru, Impúdics, Xevi Pigem & La Casa en Llamas i Please Wait, tots ells presentant nous treballs i demostrant que la música independent gironina segueix 100% activa.

Toca peregrinatge cap a la plaça dels Jurats pels que voleu descobrir noves propostes de l’escena musical gironina.