ANNA ROIG: ELLA VESTIA DE VERD

 Anna Roig i els seus incondicionals Ombre de ton Chien van protagonitzar diumenge, 12 de juny, una vetllada summament plàcida i agradable a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona, quasi tota ocupada per un públic força entregat i entusiasta. Cançons dolces però a la vegada divertides, a la par amb un cert sentit teatral, moderat, formen la clau de l’èxit merescut del projecte.

 El grup penedesenc és d’aquells que no acaba d’afirmar-se ni a les llistes comercials, ni a les elits alternatives, però al final aquest flotar entre dues aigües és una zona natural i còmoda per a ells. Anna Roig no és un portent vocal, però el seu timbre curiós i les seves lletres, en català i en francès, plenes d’humor i onirisme líric justifiquen d’entrada l’existència del projecte. En viu, afegeix en valor la seva teatralitat, amesurada però quasi omnipresent, donant el punt just de sentit d’espectacle.

 I els quatre instrumentistes la segueixen. Al cap de mig hora d’actuació l’estaticisme d’aquests començava a preocupar-nos, però heus quan s’aixequen de la zona de confort i es congreguen al bell mig de l’escenari, aixoplugant la cantant i musa, immersa en un llarg i vistós vestit verd a l’estil País de les Meravelles (després de treure-se la gavardina de detectiu que portava des de l’inici).

 Creuant els mars del pop i del jazz, especialment el manouche, de la chanson française i de la musette, del circ i del cabaret, Anna Roig i els seus gossos ombrívols (picada d’ull a Brel, évidemment) patenten clarament un recorregut autoral que va in crescendo… Capaç, per tant, d’una hora i uns quants quarts de música plaent, que atrau per les seves melodies tendres i les seves pinzellades d’amor i humor. Així ho demostra aquest tercer disc, «Un pas i neu i un pas», que el grup va presentar a Girona, concloent la gira.

 Hi tornarem també, quan sigui la tornada.

TEXT: Alexandre Nunes de Oliveira

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *