Aquest passat dissabte 21 de maig vam creuar la Devesa amb una lluna plena esborronadora sense saber exactament el que esperar del concert conjunt de Pau Brugada i Eduard Gener, a l’Auditori, a dins del cicle Càpsula. Passats els 80 minuts de l’actuació, sortíem amb somriures de satisfacció. Els dos cantautors ens havíem obert plaentment una capsa de sorpreses que no haurien ara de tancar.

Eduard Gener es va mutant entre el piano de cua i el teclat elèctric, desprenent uns comentaris a vegades insòlits, que fan justícia també a la seva forma de cantar, ràpida i sincopada. En Pau sembla més centrat, més melòdic, defensant-se amb igual valor amb la guitarra acústica i la stratocaster. A l’escenari: dos personatges.

No sabíem que esperar de tan inusitada coalició, però ens ho vam passar moltíssim be, acompanyats tota l’estona i molt eficientment per baix i bateria, que donàvem als temes una paleta descentrada i eclèctica, amb ressons del britpop, del jazz, del funk o del folk. Ens sembla be: per què centrar-se en un gènere si de totes maneres, la música és plural per naturalesa.

L’actitud va més enllà de les cançons, ja que la parella (artística) sonava expressiva i divertida, amb profícua complementarietat, davant d’una audiència mínimament participativa i entusiasta, tot i què també és pena que la sala de cambra no s’hagi exhaurit.

El final, amb una versió en català -molt, però que molt lliure- de «Volver» («Tornant»), podia ser realment el culminar d’aquesta aventura musical dual que van encetar Brugada & Gener. I tot s’ha de dir: ja que l’han començat, la veritat és que seria tota una pena no desenvolupar més la col·laboració. Esperem de debò tornar a veure’ls junts, compartint cançons.

TEXT: Alexandre Nunes de Oliveira