El cantautor de Solsona va sent una presència habitual en els escenaris gironins. Aquesta vegada, la cita va tenir lloc a la Sala de Cambra de l’Auditori, el divendres 12 de febrer. Un concert íntim, en solitari, amb el músic i els assistents il·luminats en comunió per un (místic i domèstic) hemicicle de miralls nocturns i la serena complicitat intrínseca a les cançons.
Confessem que teníem certa por que fos «Mas de lo mismo». L’any passat, al Teatre Municipal, acompanyat d’una banda de tenor jazzístic, havia estat poc més que sofrible. Però d’aquesta vegada Roger va venir com més ens agrada: tot sol, amb aquella veu greu, pausada, mantegada, una dolça guitarra entre mans i el carisma en estat pur.
A més, un escenari cuidat, amb un ventall de miralls i àgils jocs de llums que donaven color i fluïdesa visual al recital, també abrillantat per les intervencions orals compromeses i a la vegada hilarants del solsonenc. Mas presentava el seu més recent treball, «Irredempt», en què la vocació trobadoresca creix i s’irradia exponencialment. L’aposta per la senzillesa resulta perfecta en aquesta dialèctica -autoral, auroral i personalíssima-, entre la veu i la guitarra de retall clàssic, regalant perles com ara «La Margera», «Ella té un cel als ulls» o «Aquell llac».
El músic, tot i així, també va tenir la consciència que calia reinterpretar les fites cabdals del seu repertori, algunes que ja són himnes de l’imaginari col·lectiu català contemporani, com «El Calavera» o «El rei de les coses». De fet, amb aquest nou disc Mas es ratifica, com a mínim, en la pole position, com a trobador beneït del Principat… almenys, i com ell mateix diu, a dins dels registres més perifèrics i marginals.
La redempció –hi queda emmirallat– ja pot esperar dies menys boreals. De moment, que regni la nit i els seus espills.
TEXT: Alexandre Nunes de Oliveira
FOTOS: Auditori de Girona
