Waltrapa & The Cashmakers i Tòfol Martínez Band van ser els protagonistes d’una nit bluesiana, amb ritme i intencionalitat, el divendres 11 de desembre, a La Mirona de Salt. El concert va estar organitzat per la Societat de Blues de Girona, ciutat que respon minoritàriament a aquestes propostes, ja que, lamentablement, hi havia un públic reduït.

És inevitable una certa sensació de llàstima. La Mirona és una sala amb excel·lents condicions logístiques i tècniques, però pateix per la seva ubicació totalment perifèrica i sobretot per l’absoluta i incomprensible mancança de servei de transport públic. Sota aquestes circumstàncies és normal que l’establiment només s’ompli quan rep noms de gran portada, quan en altres ocasions, músics que innegablement palesen els seus motius d’interès, però són menys coneguts, acaben tocant per una sala que sembla buida, amb els escassos assistents arraconats per les barres.

És el que va passar l’últim divendres 11 de desembre, i s’ha de dir: sap greu. En primer lloc per la Societat de Blues de Girona, que, com altres associacions i entitats locals, pugnen per organitzar activats, potenciar i dinamitzar la cultura i atraure nous públics, però acaben tenint poca resposta i adhesió. En segon, pels propis músics, sobretot per què se’ls nota en el directe l’empenta i la passió que posen en el que fan.

El primer dels dos trios a pujar a l’escenari van ser els Waltrapa & The Cashmakers, amb indiscutible actitud i ganes de fer un bon concert i passar-s’ho be. Van viatjar per Austin i altres indrets emblemàtics del blues, amb el cantant i guitarra destacant la seva imatge, la personalitat i alguna picada d’ull al virtuosisme. Els contats espectadors es mostraven atents, alguns fins i tot encetant algun lleuger pas de ball.

Per la segona hora de la nit, vam comptar amb Tòfol Martínez Blues Band, detentors d’una estètica i d’un so més actual, amb trets més rockers i arriscant-se també a fer alguns temes en català, que la falta d’escola a vegades suposa una dificultat. Ritme, solvència i credibilitat, per una actuació potent i vital, a mesura que el públic creixia una mica numèricament, però sempre a gran distància d’omplir la sala 2 de la Mirona. Bona actitud igualment la de convidar el mateix Waltrapa i la cantant Anita Annarè per participar en dos temes separats, donant així un toc més colorit a l’actuació.

El blues segueix viu per les nostres bandes, encara que sigui amb un esforç de resistència. La Societat de Blues tornarà a programar durant els primers mesos de 2016, un concert amb un grup sud-americà de renom, en data encara per confirmar.

TEXT: Alexandre Nunes de Oliveira

FOTOS: SBG