Monthly Archives: juliol 2014

L’Estrany no és tan estrany

El proper 1 d’Agost i per sisè any consecutiu, l’Estrany, el Festival de Música Insòlita i Electrònica de Banyoles obre les portes a la capital del Pla de l’Estany amb moltíssimes propostes interessants.

Un any més, L’Estrany pretén ser el nexe d’unió entre la innovació artística i musical i la creativitat visual.  Per això, s’ha convertit en un referent en la fusió i experimentació tecnològica, tant a nivell musical com en les altres disciplines.

I és que l’edició d’enguany inclou per primera vegada tallers infantils i propostes familiars i d’oci que es complementaran amb les actuacions en directe. Durant dos dies i en sis espais diferents (la plaça Major, la Barca Tirona, l’Espai Eat Art, el bar 800, la zona dels Desmais i, com sempre, el Parc de la Draga) la ciutat s’omplirà d’activitats i música electrònica.

Un dels trets característics del festival és la importància que es dóna a crear una experiència única en cadascuna de les propostes que s’hi ofereix. A partir de l’actuació en directe, es dóna especial rellevància a l’espai i a l’escenografia com a elements del conjunt de l’espectacle.

I sobretot, l’Estrany dóna molt valor a l’experimentació artística. És així, que sempre intenta donar cabuda als artistes emergents amb noves visions i noves tendències del sector musical. Amb actuacions en directe com Desert o Xtrngr i les sessions de DJ’s com DJ Der entre d’altres, estem segurs que la interacció entre artistes i públic serà única i molt emocionant.

Dins les noves propostes familiars, els més petits podran gaudir del festival amb els quatre tallers que realitza l’Associació Cultural Telenoika focalitzats en les eines tecnològiques i l’art de compartir del coneixement i, mentrestant, la resta podran estar a l’espai l’Aperitiu en família i acompanyats de bona música.

L’Associació Cultural la Porta Verda de Banyoles és l’equip organitzatiu de l’Estrany, que edició rere edició ha anat madurant per oferir el millor de la música avantguarda en un entorn privilegiat.

No us perdeu un festival més que complert i assequible! Descobriu la música “extranya” sense por!

Més informació a http://estrany.info

Nonaino
Al ritme de la música

 

A l’estiu, tota cuca viu… als festivals

Ja fa unes setmanes que arreu de les comarques gironines, terra de festivals, trobem programacions i més programacions musicals amb cites per tots els públics i de tots els estils. Si us quedeu per aquí i voleu gaudir de bona música, aquí teniu un recull de les propostes que més poden agradar als seguidors d’Orella Activa, tan dels festivals més sonats (i menys assequibles també) com als més alternatius però molt interessants que encara han de venir.

Des del dia 12 de juny i fins el 2 d’agost, Sons del Món ofereix una programació molt original que mescla els millors vins de l’Empordà amb la música, un bon maridatge que podeu tastar amb Mishima l’1 d’Agost per exemple.

Un altre festival que ja ha arrencat és la segona edició del ViaVeu (20, 27 de juliol i 3 d’agost) que a través de la música en català i d’estils variats permet conèixer la petita joia històrica que amaga la muntanya de Sant Julià de Ramis.

No us podeu perdre algunes de les bandes per les que ha apostat el Festival de la Portaferrada aquest any: el 8 d’agost els britànics Chrystal Fighters hi tocaran al costat de la plage de Sant Feliu de Guíxols i un clàssic del indie dels noranta, els Belle & Sebastian que toquen aquest dissabte 26 de juliol o Extremoduro el dia 9.

A Sant Feliu mateix però a un altre nivell més assequible, els nostres amics de l’Atzavara celebren 20 anys del Sant Feliu Fest del 12 al 17 d’agost. Aquesta edició del festival de música independent compta amb les actuacions dels The Van Pelt, IEPI o Anna Biscuit entre d’altres!

Un altre dels grans, i també dels que fan més mal a la butxaca, que també està en marxa és el Festival de Cap Roig. L’edició d’enguany es destapa amb algun grup interessant dels 90, els Placebo, que esperem que l’1 d’agost facin tremolar l’escenari de Calella de Palafrugell. El festival, carregat d’estils per a tots, també dóna espai aquest divendres a Els Amics de les Arts (que també són al cartell de la Portaferrada) i, el 10 d’agost, Els Pets i La Iaia.

I com a cap de cartell del Festival de Cadaqués els britànics Texas actuaran el 15 d’agost mesclant-se amb les actuacions de Blaumut, Jordi Savall o Judit Nedderman, entre altres. En total, una vintena de concerts, i la meitat gratuïts!

Un de nou, aquest any comença Púbol en un núvol, el festival que se celebra al poble empordanès el 2 d’agost i s’autodenomina “primer festival realista”, per transportar-vos a un dia d’estiu acompanyat de gastronomia, cultura i música amb artistes com Ocellot i Albert Palomar.

Els dies 1, 2 i 3 d’agost comença una altra edició de l’Estrany, el festival de música insòlita i electrònica de Banyoles, que una vegada més creix per oferir la innovació artística i musical barrejada amb l’oci creatiu en un espai privilegiat, al costat de l’estany de Banyoles.

I no oblidem la segona edició del Festival Era de Llagostera, el 29 i 30 d’agost amb música i naturalesa amb We are Standard, Anímic o El Petit de Cal Eril.

No tot acaba aquí, acomiadem l’estiu amb més festivals: l’Acústica de Figueres del 28 al 31 d’agost porta diversos artistes a l’entorn del Museu Dalí, alguns d’ells són Sílvia Perez Cruz, Txarango, Albert Pla o Joan Dausà.

Anem de festival?

Nonaino
Al ritme de la música

 

És Hora de Joglar

L’escena mestissa gironina torna a estar en boga i capitanejada per una banda d’Argelaguer, Hora de Joglar, que no para de sonar arreu i de rebre premis. Fa poques setmanes s’erigien com a guanyadors del concurs Destaca’t 2014 i aquest cap de setmana passat han estat escollits com la millor banda del concurs Música Jove de Montblanc i gràcies a aquest reconeixement obriran l’escenari principal de la vintena edició de l’Acampada Jove el 2015.

Els 4 temes del primer disc dels d’Argelaguer, En un tres i no res, són històries carregades de tot tipus de sons que expliquen i diverteixen i que passen del surrealisme a la crítica social, sempre amb una composició musical de qualitat.

Parlem amb l’Aniol Nebot, violinista, guitarra i veu d’Hora de Joglar, sobre aquest bon moment de la banda.

Orella Activa. Com va sorgir Hora de Joglar?

Hora de Joglar. “Hora de Joglar neix gràcies a la il·lusió de crear, jugar i investigar amb la música i amb la intenció i el desig de voler dir alguna cosa. La música es un mitjà d’expressió i nosaltres teníem ganes de comunicar-nos i que se’ns escoltés. Els 8 components venim de diferents grups i de diferents estils; tots ens trobàvem en situacions semblants (l’anterior banda s’havia dissolt) i teníem moltes ganes de tocar!

O.A. Perquè Joglar?

HdJ. “Creiem que és una paraula que resumeix molt bé la intenció del grup, ens defineix molt bé. Els antics joglars anaven de poble en poble entretenint a la gent, explicant històries amb un toc humorístic i fent crítica social. Això és el que som i el que fem, som el joglar 2.0.

O.A. Teniu molts bolos i guanyeu premis. Com esteu vivint aquests inicis?

HdJ. “Molt bé. La veritat és que no ens esperàvem començar així, hem tingut molta sort. No és gens fàcil començar en aquest sector i a nosaltres ens està anant molt bé.

O.A. Què voleu expressar amb les vostres cançons? Perquè barrejar diferents estils de música?

HdJ. Ens hem emmirallat amb el joglar i per tant el que volem és entretenir. Però també tenim un punt fort de crítica social, tenim ganes de dir coses, de donar missatge i que se’ns escolti… Utilitzem aquest mestissatge  perquè venim de diferents estils i tenim moltes inquietuds de barrejar-los. Fem el que ens agrada: investiguem, juguem i ens ho passem bé fent música.

O.A. Què en penseu de l’escena de grups de mestissatge gironins?

HdJ. A Girona hi ha molts grups que fan bon mestissatge i crec que és molt necessari que hi siguin. No és dolent barrejar diferents estils, al contrari, jo crec que ajuda.

Pels seguidors i també pels que encara no els coneixeu i teniu ganes de passar una bona estona amb bona música, aquest dissabte podeu gaudir-los a les Barraques de la Festa Major de Blanes.  Tots a Joglar!

Nonaino
A ritme de la música

La Iaia XXL: On guardaran la màgia?

Ho advertia un dels membres de la Iaia en una entrevista en aquest blog: “Serà un concert de pop d’alta volada”. I el concert de la Iaia XXL de divendres al Festival Ítaca, Cultura i Acció, va sobrepassar –amb escreix- les expectatives sorgides d’aquesta afirmació.

La Iaia i la cobla La Bisbal Jove es van desplegar sobre l’escenari de la Plaça del Castell de la capital empordanesa com poques vegades es té l’oportunitat de veure.  Sense res a envejar als grans combos caribenys i a les big bands, una desena llarga de músics van encarregar-se d’aterrar un espectacle musical que responia de manera intensa i directa a la pregunta que posa nom al seu darrer disc: On és la màgia?

La màgia es va apoderar durant una hora i mitja de tots els qui vam poder assistir a aquell exercici de mestissatge. Si algú dubtava del resultat d’unir la proposta d’aquest trio osonenc amb la cobla, s’equivocava. Accidents, gossos i així successivament, van anar desxifrant gran part de les peces que nodreixen el seu últim àlbum. I ho van fer –una vegada i una altra- carregats d’una força i una energia realment contundents.

L’arribada del Vaixell va donar uns breus moments de pausa a aquell esclat ininterromput d’un so que no deixava lloc ni al silenci ni a la sensació de buidor. Doncs l’encaix de les dues formacions no permetia altra cosa que deixar-se embolcallar per una marea musical incommensurable. Una onada sobre la qual no hi havia més remei que deixar-s’hi endur a mercè dels músics.  Ja a la recta final del concert, els membres de la Iaia es van permetre el luxe de canviar d’instrument  durant una cançó i exhibir, així, la seva destresa fora del seu lloc habitual.

En el darrer sospir de la nit -qui sap si n’hauríem aguantat gaires més- la Declaració de Principis va permetre una conclusió magnífica a un concert molt especial.  Amb un últim sospir de xilòfon a 6 mans i una cobla obrint a ritme de sardana.

On guardaran la màgia?

L’Optimista
Sempre beu el got més ple

La màgia de la Iaia XXL

Aquest cap de setmana el Festival Í-taca, Cultura i Acció encara la recta final per seguir oferint una programació local i de qualitat. Divendres és el torn d’Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents, més coneguts com La Iaia.

I aquesta vegada La Iaia no ve sola, presenta la versió XXL del seu nou disc On és la màgia? (Música Global) amb la col·laboració de la cobla La Bisbal Jove. Us ho perdreu? Quinze músics a dalt de l’escenari de la plaça del Castell de la Bisbal presentant el nou treball dels de Vic.

Parlem amb Ernest Crusats, guitarra i veu de La Iaia, que ens explica què podem trobar en el nou treball del grup i al concert de divendres.

Orella Activa.On és la màgia? presenta un gir respecte al que presentàveu en el primer disc, a què es deu?

LA IAIA. “Es deu a la recerca de fórmules més pròpies i originals que ens permetin expressar-nos de la manera que volem en aquell moment. Per desmarcar-nos del fenomen folk i per oferir a la gent i a nosaltres mateixos una música diferent i una experiència de música en català que no s’ha fet mai.”

O.A. Què significa el títol d’aquest segon treball?

LA IAIA. “Significa aquesta recerca d’allò màgic. Aquest moviment cap a unes sensacions, cap a un estat vital, cap a un il·lusió, cap a una necessitat de canvi. Obre una reflexió del que s’ha perdut o del que està per venir. És un títol gens concret però molt senzill.”

O.A. El concert de dissabte al Festival Í-taca té un format especial ja que toqueu amb la cobla jove de la Bisbal. A que es deu aquesta decisió de tocar units?

LA IAIA. “La proposta neix de l’auditori de Barcelona. És una barreja marciana de dos universos aparentment molt separats però que conviuen en una harmonia preciosa.”

O.A. Com serà aquest concert?

LA IAIA. “Serà un concert de pop d’alta volada, amb arranjaments i un treball musical molt potent. Una experiència única al món, entre el pop d’avantguarda i l’aire sardanístic.”

Nonaino
Al ritme de la música

Dia internacional de la música: molt a dir

Fa pocs dies Girona, igual que moltes altres ciutats del món, va celebrar el Dia Internacional de la Música amb diversos escenaris on majoritàriament eren els grups emergents que tenien l’oportunitat d’exhibir-se. Què opineu d’aquest dia? Ha de ser per als grups novells o també hem de poder veure grups consolidats? Cal més pressupost, cal un bon cartell? Cal seleccionar o cal donar l’oportunitat a tothom.

Diverses veus del sector musical gironí opinen sobre aquest dia, com el veuen i com els agradaria que fos.

Xavi Fortuny, director de la discogràfica RGB
“Estic d’acord en com es fa el dia de la música a Girona. L’enfocament de donar sortida a diferents músics és positiu. Avui en dia els grups emergents tenen poques oportunitats i s’ha d’aprofitar aquest dia per ajudar-los. Considero que durant aquest dia els grups coneguts han de participar de manera simbòlica per donar oportunitats als amateurs.
Hi ha d’haver música local, de Girona, el més propera possible i amb grups com més emergents millor.”

 Jaume Nadal, cantant de CARMEN113
“Em sembla molt bé que a Girona se celebri el dia de la música i que les bandes surtin a tocar. Però crec que es podria fer diferent com es fa en altres ciutats… Simplement muntant un escenari on toquessin 7 o 8 bandes mínimament conegudes n’hi hauria prou, trobo a faltar un escenari una mica potent.
Igualment, penso que també hi ha d’haver escenaris amb grups amateurs, ha de ser-hi, ho entenc, tots ens mereixem una oportunitat per començar. Si hi hagués aquesta varietat de grups amb experiència i grups amateurs, el dia de la música a Girona milloraria. ”

Carles Vidal (Tom Hagan), cantant i guitarrista
“Està molt bé que se celebri el dia de la música a Girona però penso que no es tracta gaire bé. L’ajuntament deixa tocar tothom qui s’hi apunti sense fer cap selecció, per tant, toquen molts grups novells, malament i ràpid, i no es deixa espai per la música emergent d’aquí.
Considero que aquest dia s’hauria d’apostar més pels grups emergents d’aquí i es podrien aprofitar molts més espais de Girona com l’Auditori. També crec que estaria bé fer un bon cartell per promocionar el dia de la música, amb un artista reconegut acompanyat dels petits grups gironins. Això sí que serien oportunitats!”

Jaume Gratacós, cantant de La Tosca Brava
“Hi estic radicalment en contra. És un dia que hauria de ser de celebració i el que s’organitza es fa amb despropòsit. Considero que deixen tocar massa gent, sense cap mena de filtre de qualitat i en uns horaris condicionats. Per tant, no és cap oportunitat per ningú; sense filtres, ni interès et trobes en un dia que no hi ha públic. Amb els anys les condicions tècniques han millorat, però la resta no.
Es podria proposar algun artista de fora que tingués més reclam, al cap i a la fi és una celebració de la música i posar escenaris a llocs com la plaça Catalunya, ja que se li ha de donar importància a la música aquest dia! També es podria pagar significativament els artistes, el sector ja està prou difícil. Però no hi ha interès.”

Aniol Casadevall, coordinador de l’Espai Marfà
“L’escena musical professional està difícil i els grups no tenen espais on tocar, per això, aquest dia volem donar l’oportunitat a tots els grups que no en tenen durant la resta de l’any. Sense una escena amateur, no arriba la professional.
Estic d’acord que es podria fer un cartell més gran, sí, però no hi ha pressupost i a més, en aquesta època ja es fan molts festivals amb artistes reconeguts. A part, fer un festival durant el dia de la música no tindria sentit. El que sí que tindria sentit seria alternar música amateur amb professional i per això estem treballant, buscant patrocini per poder oferir-ho l’any vinent i tenir més públic.”

I vosaltres, què opineu? Ja sabeu que, com sempre, en aquest web podeu dir el que penseu…

Nonaino
Al ritme de la música

FADE: menys és més

Després de 5 edicions i la participació de més de cent artistes, investigadors i formadors, aquesta setmana torna a arrencar el FADE, el Festival d’Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter, que es va iniciar ahir i s’allargarà fins dissabte.

El FADE és un festival únic i diferent a Catalunya que intenta combinar els aspectes més lúdics de l’art digital i la música electrònica amb tot el que fa referència a les noves tecnologies aplicades a la creació artística.

La idea sorgeix al 2009 d’un grup de persones de la Cellera de Ter, amb la inquietud de crear un festival diferent i centrat en la creació artística i la construcció social. L’objectiu principal era implicar a tot el poble: l’escola, el mossèn, el casal de la gent gran… en definitiva, organitzar un festival construït en xarxa.

I així arriba la sisena edició del festival! El seu esperit mostra com amb pocs recursos econòmics, molt menors a la majoria de festivals del nostre país, es pot mantenir una programació d’alta qualitat. I és que el FADE, gràcies a la implicació dels artistes, enginyers i científics participants, poc a poc es va convertint en un petit referent de les noves propostes creatives del nostre territori.

Així ho demostra la programació d’aquesta edició, que arriba amb més de quaranta propostes gratuïtes per a tots els públics i inquietuds. Curtmetratges del director Isaki Lacuesta, la presentació del nou treball de Santi Vilanova, actuacions dels Za! i Tiger Menja Zebra, projeccions mapping o una coreografia nocturna de drones són algunes de les moltes activitats que es podran trobar al FADE de l’1 al 5 de Juliol a La Cellera de Ter.

Avui el FADE continua reivindicant la importància que tenen la cultura i la investigació dins un conctext d’abandó pel que cal seguir lluitant. El festival demostra que menys és més, com menys diners hi ha per cultura i investigació, més s’accentua la implicació de músics, videoartistes, enginyers i científics que permeten oferir un llistat de propostes d’alt valor i contingut. Recordeu fins dissabte, a La Cellera.

Molt interessant!

Nonaino
Al ritme de la música